La casa de Bruno Quadres es va construir el 1858 i és un exemple de l’explosió modernista que va viure la Barcelona de l’època.
El ritme de La Rambla és tan atrafegat que moltes vegades estàs més pendent d’esquivar persones que de gaudir-la. És fàcil passar per alt aquests elements que la fan especial, edificis que sempre han estat aquí i davant dels quals has passat centenars de vegades però mai t’has parat a admirar amb deteniment. La Casa Bruno Cuadros o Casa dels paraigües, al número 82, és un d’ells.
L’edifici destaca per la seva façana, fet gens estrany tenint en compte que ets a Barcelona, la ciutat on el paisatge urbanístic està dissenyat per sorprendre. Aquest és de l’any 1858, data en què un comerciant anomenat Bruno Quadres i Vidal va instal·lar un modest negoci de paraigües, ventalls i mantones a la part baixa. Li va anar tan bé que el 1883 va ampliar el negoci als pisos superiors i va encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanoves que li fes un rentat de cara a tot l’edifici.
En aquests anys el modernisme estava en plena efervescència i Barcelona es preparava per a un dels esdeveniments que li obririen les portes al món: l‘Exposició Universal del 1888. Vilaseca, que segons diuen, acabava de tornar d’un viatge a Japó quan va rebre l’encàrrec, no va dubtar a deixar volar la seva inspiració oriental tant l’interior com l’exterior de l’edifici. Va decorar la façana amb paraigües oberts, fanals i ventalls i va dissenyar un drac perquè protegís i custodiés el negoci. Es va inaugurar el 1883 i va causar commoció entre els barcelonins de l’època, que la van batejar com la Casa dels paraigües.
El drac és, sens dubte, l’element que més crida l’atenció del disseny que Vilaseca va projectar a l’edifici. Va agradar tant als seus homòlegs de l’època, que el van copiar o versionar en les seves creacions, fins a convertir-lo en un símbol del modernisme. Tant va agradar que es calcula que hi ha prop de 400 dracs repartits per Barcelona. Què diria Khaleesi de tot això?