Si alguna vegada t’has fet aquesta pregunta, aquí tens la resposta.

Per saber quan va ser la primera vegada que algú es va referir al passeig més emblemàtic de Barcelona com La Rambla cal remuntar-se uns quants segles enrere, concretament fins a l’Edat Mitjana. El carrer no va adquirir la forma amb la qual la coneixem fins al segle XV, quan es va construir la tercera muralla de la ciutat. Fins llavors, només hi havia estat una riera carregada de deixalles per la qual fluïa l’aigua que queia de la serra de Collserola fins al mar.

Una rambla és, segons l’Enciclopèdia Catalana, el curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial. La paraula té el seu origen de l’àrab, ramla. T’expliquem això perquè a la documentació que es conserva dels segles X i XI D.C aquest tipus de torrents es denominaven amb la paraula llatina areny. Quan Jaume I va conquistar València al segle XIII, la paraula ramla es va incorporar a la llengua catalana.

Dos segles més tard, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, es va construir la muralla del Raval. Es va voler aprofitar el transcurs de la riera que anava des de la Torre de Canaletes fins a la Torre de les Puces, on hi ha actualment el Monument a Colom; és a dir, la nostra Rambla.

atardecer en barcelona
Atardecer desde el Monumento a Colón | Fuente: Getty Images.

 

A partir d’aquest moment van començar a aixecar-se diversos convents (especialment a la zona del Raval) i el carrer va començar a omplir-se de vida. Amb aquest desviament de la riera van començar a formar-se els diferents trams de la Rambla (Canaletes, Estudis, Sant Josep, Caputxins, Santa Mònica) i passà a denominar-se Les Rambles.

No va adquirir l’aspecte actual fins a la crema de convents del 1835 i la desamortització de Mendizábal un any després. A l’espai que van deixar aquests edificis religiosos es va construir la Plaça Reial, La Boqueria i el Liceu. El Monument a Colom arribaria amb l’Exposició Universal de 1888 i el Mosaic a Miró, el 1976.