La casa Batlló i la Pedrera no són els únics edificis modernistes de Barcelona. Aquí va una ruta per algunes meravelles arquitectòniques que solem oblidar.
Quan es pensa en quins són els edificis modernistes de Barcelona més coneguts, sempre vénen els mateixos noms. Casa Batlló, Park Güel, casa Amatller… Que siguin els més coneguts no significa que siguin els més interessants. Hi ha algunes obres d’art de l’arquitectura que, encara que surtin dels circuits turístics, val la pena admirar.
Una mica de context
El modernisme no va ser un corrent artístic exclusivament català, va ser tot un moviment que va pintar Europa de color durant finals del segle XIX i principis del XX. No obstant això, a aquesta regió es va manifestar d’una forma única i diferenciada. Els responsables van ser el renaixement de la cultura catalana (Renaixença) i un impressionant desenvolupament urbà gràcies al Pla Cerdà. Arran d’aquest moment d’esplendor van sorgir pintors que han passat a la història com Ramón Casas o Santiago Rusiñol i arquitectes que van desenvolupar un llenguatge singular. No només Gaudí, sinó Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner o Josep María Pujol. Aquests van dissenyar alguns dels edificis modernistes de Barcelona més desconeguts. Vols descobrir-los?
Palau Güell
Carrer Nou de la Rambla, 3-5.
Inaugurat en 1890, és el primer encàrrec important d’ Antoni Gaudí després de conèixer a Eusebi Güell a l’Exposició Universal de París de 1878. L’industrial català li va encarregar la construcció d’un habitatge a La Rambla, que habitaria durant anys. Gaudí va dissenyar una façana sòbria i sense color, allunyada del concepte que usaria a la Casa Vicens o la Batlló. No obstant això, el més interessant es troba en el disseny interior de l’edifici i en les xemeneies del terrat. En elles aplicaria el trencadís, la tècnica que el convertiria en el pare del modernisme català.
Casa Bruno Cuadros
La Rambla 82.
A la fi del segle XIX Bruno Cuadros, un popular comerciant de ventalls, paraigües i mocadors, va decidir donar personalitat pròpia al negoci que tenia en La Rambla. Per això li va encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanoves que decorés la façana de l’immoble. Expliquen que aquest acabava de tornar d’un viatge per Japó i que es va inspirar en l’art oriental per dissenyar un dels edificis més originals de les Rambles. Ho reconeixeràs pel seu enorme drac, guardià de la zona des de l’any 1883.
Palau de la Música
Carrer Palau de la Música, 4-6.
Es va construir entre els anys 1905 i 1908 i és, sense cap dubte, un dels edificis modernistes de Barcelona més impactants. Una veritable obra d’art projectada per l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner. La seva sala de concerts és una de les més imponents del món i és plena de simbolisme. L’òrgan, situat al centre, representa el sol, un sol il·luminat per una vidriera de llum natural en un bosc on conviuen les valquiries de Wagner, muses, el bust de Beethoven o el d’Anselm Clavé. Tot un espectacle.
Casa Comalat
Avinguda Diagonal, 442.
La Casa Comalat és un d’aquests edificis que, si pogués visitar-se, competiria perfectament amb la Casa Batlló. És un disseny de Salvador Valer i Pupurull, que estava molt influït per Gaudí. Construïda entre 1906 i 1911, sembla un castell de conte de fades. Té dues façanes repletes d’ornaments florals, balconades recarregades i formes orgàniques. Qui ha tingut la sort de veure-la per dins recalca el seu caràcter màgic i l’originalitat del seu vestíbul.
Torre Bellesguard
Carrer de Bellesguard, 16.
El seu nom oficial és Casa Figueres i és una de les obres més desconegudes de Gaudí. Un veritable castell als peus del Tibidabo amb un estil arquitectònic que barreja el modernisme i el gòtic. Té un important recorregut històric: va ser el castell del rei d’Aragó Martín I l’Humà en 1410 i va funcionar com a orfenat durant la Guerra Civil. Des de l’any 2013 es pot visitar i aquí s’organitzen concerts i obres de teatre.
Cripta Gaudí de la Colònia Güell
Calle Claudi Güell, Santa Coloma de Cervelló.
La Colònia Güell és una de les joies modernistes més desconegudes i impressionants de Catalunya. Les obres van començar en l’any 1890, una època d’ inestabilitat política i social, amb atemptats anarquistes, revoltes, una vaga general i greus enfrontaments amb la Guàrdia Civil. Perquè aquest sentiment de crispació no contagiés als treballadors de la seva fàbrica tèxtil de Sants, Eusebi Güell li va encarregar a Gaudí la construcció d’una colònia prop de la seva residència de Santa Coloma de Cervelló.
No era el primer industrial que prenia una decisió similar. No obstant això, va anar més enllà i va procurar que tant els seus operaris com les seves famílies visquessin en les millors condicions possibles. D’aquesta manera, li va encomanar a diversos arquitectes l’edificació d’una escola, un hospital, un teatre o una església. D’això últim es va encarregar Antoni Gaudí, que podia fer el que volgués per petició del seu mecenes i amic. El resultat va ser una increïble cripta que mai va acabar però que l’arquitecte va definir com una maqueta monumental de la Sagrada Família.