El Palau de la Música és un dels màxims exponents del modernisme català. Projectat per Lluís Domènech i Montaner, des del 1997 és Patrimoni de la Humanitat.

Quan es pensa en modernisme català, el primer nom que et passa pel cap és Antoni Gaudí i amb ell, grans obres com la Colònia Güell, la Sagrada Família o el Park Güell. No obstant això, existeixen altres arquitectes que també han projectat molts dels edificis més imponents de la capital catalana. Un d’ells va ser Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), autor del Palau de la Música Catalana.

Aquest edifici es va construir entre el 1905 i el 1908 com a seu de l’Orfeó Català. Les obres les van pagar les mateixes famílies burgeses, financers i intel·lectuals que, seixanta anys abans, van finançar la remodelació del Liceu. La ornamentada façana, les columnes i, especialment, la increïble sala de concerts van fer que el 1997 la UNESCO ho considerés Patrimoni de la Humanitat. Aquí unes imatges per comprovar que aquest títol se li queda curt.

La façana

De la façana principal, la que dóna al carrer Sant Pere, destaca el conjunt escultòric que fa referència a la cançó popular catalana. Inclou nens, ancians i camperols però també hi ha personatges de la classe alta. El missatge és que tothom està convidat a gaudir del Palau de la Música.

palau de la música
La façana del Palau de la Música fa referència a la cançó popular catalana.

 

El balcó

Ho componen columnes de maó vermell i ceràmiques que combinen la tècnica del trencadís amb altres estils. També es poden apreciar els busts de diferents genis de la música com Bach, Beethoven o Wagner sobre construccions dòriques.

palau de la música.
El balcó del Palau de la Música.
Sala Lluís Millet

És una sala de descans i tertúlia en honor que porta el nom del fundador del Orfeó Catalá. Un dels elements més destacats són les vidrieres de la balconada i les seves columnes inundades de mosaics.

palau de la música.
Les columnes de la Sala Lluís Millet.

 

La Sala de concerts

Si existeix un lloc a Barcelona amb elevat risc de sofrir la síndrome de Stendhal, aquest és la sala de concerts del Palau de la Música. Aquesta està coronada per un òrgan sobre l’escenari, al voltant de qual gira tot. Està custodiat per dues columnes de muses i les valquiries de Wagner sortint del sostre. A un costat, el rostre de Anselm Clavé, compositor català i fundador del moviment coral a Espanya. A l’altre, el gran Beethoven. La resta de la gran habitació està decorat amb elements de la naturalesa, com a flors, paons i palmeres. Tot això il·luminat per la llum que es filtra a través de la claraboia, que actua com un gran sol de colors.

palau de la música.
La Sala de Concerts del Palau de la Música.

 

Un dels fets més importants ocorreguts a la Sala de Concerts són els denominats Fets del Palau el 19 de maig del 1960. Es celebrava un concert per festejar el centenari del naixement del poeta català Joan Maragall. Estava programat i aprovat que l’actuació acabés amb El cant de la Senyera, una de les seves composicions. Un dia abans, el governador civil de Barcelona, conscient del simbolisme d’aquesta cançó, la va prohibir.

palau de la música
El Palau de la Música.

 

Aquest acte de censura franquista no va quedar impune. El dia del concert el Orfeó Catalá no va entonar El cant de la Senyera però sí ho va fer part del públic. També es van llançar volants escrites per Jordi Pujol (futur president de la Generalitat) titulades Us presentem el General Franco, fent una dura crítica al règim.

palau de la musica
Butaques del Palau.