Un bany de flors per al Nobel

Entre els aplaudiments d’una multitud enardida, les floristes de la Rambla van cobrir materialment de roses i clavells a lady Fleming

El biòleg escocès Alexander Fleming (1881-1955) va visitar amb la seva dona Sarah la ciutat de Barcelona el 1948, tres anys després d’haver rebut el Premi Nobel de Medicina pel descobriment de la penicil·lina. Gràcies a això, molts barcelonins afectats per la tuberculosi van salvar la vida durant la postguerra. Fet que explica la calorosa rebuda. El llavors cap de premsa de l’Ajuntament, Fernando Barangó-Solís, acompanyaria el matrimoni durant la seva estada. L’homenatjat li confessà: “Em tracten com si fos un heroi”.

Fleming comptava amb un caràcter amable i proper, a banda d’humil. Durant la trobada amb els periodistes, li recordaren que no rebia cap tipus d’aportació econòmica per la producció i exportació de la penicil·lina. Va assegurar, però, que no l’importava pas. Al discurs ofert a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona va destacar l’excés en la rebuda oferta pels barcelonins. Segons els assistents, aquesta va desenvolupar-se entre “enaltiments i aclamacions”

Es interessant conèixer la visita d’Alexander Fleming a partir de les seves pròpies paraules. Així, l’escriptor francès André Maurois li va dedicar una biografia on va incloure fragments dels diaris del Nobel: “Molts aplaudiments. […] Impressió de ser Winston Churchill o la princesa Isabel. […] Em sembla que faig més el paper d’ambaixador que de conferenciant mòdic”. Un Maurois que, per cert, coneixia prou bé la ciutat. Potser per això va referir-se als quioscos de La Rambla com “els més esplèndids del món”. I afegí: “És el millor que té Barcelona”.