Benvolgut a La Rambla, el carrer més (des)conegut de Barcelona.
Tram 1-Catalunya
Amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, l’Ajuntament de Barcelona va voler dotar d’una nova atracció a la tot just acabada de configurar plaça de Catalunya. El llavors Cap de la Guàrdia Urbana, Manuel Ribé Labarta, ordena un dels seus oficials que traslladi els cavalls del cos de policia fins a la plaça, alimentant-los amb gra durant tot el recorregut. És així com els coloms — atrets pel menjar— convertiren l’entorn en el seu nou hàbita.
- Història
És el centre neuràlgic de Barcelona. Van a parar els principals mitjans de transport, així com els eixos comercials més importants de la ciutat: Passeig de Gràcia, Portal de l’Àngel, Rambla de Catalunya i La Rambla. La seva configuració no ha estat pas fàcil. Fou un solar abandonat entre el districte de l’Eixample i la Barcelona vella. La reforma que es va fer amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929.
- Punts d’interès
Alguns dels edificis que circumden la plaça són dignes representants dels estils arquitectònics més destacats de les últimes dècades. Així, el Banc Biscaia encarregà un projecte a l’arquitecte basc Manuel Galíndez, al més pur estil de l’Escola de Chicago (actual seu del Hard Rock Café). Abans, l’alcalde Pich i Pon comptà amb el modernista Josep Puig i Cadafalch per construir la seva residència, (cantonada Rambla de Catalunya).
- Personatges
El fet de ser una de les places més grans d’Espanya la convertí en un envejable aparador i parada obligatòria de tot tipus de celebracions. El president republicà de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, compta amb un monument obra de l’escultor Josep Mª Subirachs. L’escalador portuguès Néstor Lopes s’enfilà per la façana de la desapareguda Casa Segura (llavors la més alta d’Espanya) el 1924. Gairebé una dècada més tard, l’enginyer Juan de la Cierva hi provà un dels seus invents: l’autogir (predecessor de l’helicòpter).
- Paisatges
L’entorn ha passat de solar farcit de teatres i circs de fusta a plaça guarnida amb escultures de Josep Llimona, Eusebi Arnau o la icònica Deessa de Josep Clarà. Sense oblidar la desapareguda farmàcia Gibert, dissenyada per Gaudí. A la plaça, també hi va tenir lloc la missa oficiada amb motiu de l’entrada de les tropes del dictador Francisco Franco l’any 1939. Un escenari únic amb uns singulars habitants sempre a l’aguait: els característics coloms.
Tram 2-Canaletes
És una de les fonts més conegudes de Barcelona. El projecte original és un disseny de l’arquitecte Pere Falqués, a partir del qual se’n reproduïren d’altres per tota la ciutat. La formen quatre fanals i un mateix número de brolladors (sense comptar el situat arran de terra, especial per a gossos). Segons la tradició, qui hi begui tornarà a Barcelona. És també el lloc on el Barça celebra les seves victòries.
- Història
El tram que transcorre entre la plaça de Catalunya i el carrer del Bonsuccés (baixant a mà dreta) —o el de Santa Anna i de la Canuda (baixant a mà esquerra)— es coneix com a Rambla de Canaletes. El seu nom deriva de la font pública que, ara fa cinc segles, portava aigua a la zona. Ho feia a través d’un rudimentari sistema que consistia en una sèrie de canals petits, altrament anomenats canaletes.
- Punts d’interès
Destaca la font de finals del segle XIX dissenyada per l’arquitecte Pere Falqués. És el lloc on els culés o seguidors del Barça celebren les seves victòries. Tradició iniciada a principis del segle XX quan alguns diaris esportius penjaven els resultats dels partits en unes pissarres. A Josep Suñol, propietari del rotatiu La Rambla i president del Barça, se’l recorda amb una placa situada al número 133.
- Personatges
Entre els assidus d’aquest tram trobem l’escriptor català Josep Pla, qui recomanava tothom practicar “l’art de badar”. La musa i futura dona del pintor modernista Ramon Casas, Júlia Peraire, hi venia flors i loteria. Per la seva banda, l’escriptor anglès George Orwell s’hostatjaria al l’Hotel Continental — ja desaparegut— durant la Guerra Civil Espanyola (19361939).
- Paisatges
Des de mitjan segle XIX i fins l’any 2000 l’Ajuntament atorgava una concessió per instal·lar-hi cadires. Per seurehi, calia abonar unes monedes. A la cantonada amb el carrer del Bonsuccés trobem la Farmàcia Nadal, un disseny Noucentista —amb tocs Art Déco— fet per l’Ismael Smith l’any 1917. Entre finals del XIX i mitjan del XX s’hi establí un quiosc de begudes dissenyat per l’arquitecte Josep Goday.
Tram 3-Estudis
Els seus salons han estat protagonistes de moments decisius per a la història econòmica i cultural de Catalunya. Personatges com Antonio López y López (marquès de Comillas), el poeta i capellà Jacint Verdaguer o destacats membres de la família Güell tenen relació directa amb l’espai. En l’actualitat acull la Casa del Patrimoni Català, un espai que dóna a conèixer les particularitats de la cuina, l’art o les tradicions catalanes.
- Història
El tram comprès entre el carrer del Bonsuccés (baixant a mà dreta) —o de la Canuda (mà esquerra)— i els carrers del Carme i de la Portaferrissa rep el nom de Rambla dels Estudis. I és que va ser aquí on l’any 1536 s’enlairà la seu de l’Estudi General o primera universitat de Barcelona. No obstant això, la institució té uns orígens que daten de mitjan segle XV.
- Punts d’interès
Al llarg d’ambdós costats del carrer se succeeixen un grapat d’edificis històrics. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, als baixos de la qual se situa el teatre Poliorama. A la cantonada amb el carrer del Carme, l’església de Betlem ens mostra la seva façana barroca. A l’altre cantó, el neoclàssic Palau Moja aixopluga sota les seves arcades la Casa del Patrimoni Català.
- Personatges
Tres personatges s’associen a aquest tram de la Ramba. Un d’ells va ser l’empresari Antonio López y López, marquès de Comillas, qui habità el Palau Moja a nals del segle XIX. Amb la seva família va viure-hi el poeta català Mossèn Cinto Verdaguer, desenvolupant el càrrec d’almoiner. Un altre creador de versos, Jaime Gil de Biedma (1929-1990), treballaria a l’antiga seu de la Companyia General de Tabacs de Filipines, actual Hotel 1898.
- Paisatges
Davant del teatre Poliorama, al número 122, l’arquitecte Antoni Gaudí va projectà la Sala Mercè a principis del segle XX. Fou un encàrrec del seu amic el pintor Lluís Graner. S’hi alternaven tot tipus d’espectacles; entre ells, sessions cinematogrà ques. També van sorprendre els luxosos grans magatzems El Siglo, desapareguts arran d’un incendi que va tenir lloc el dia de Nadal de l’any 1932. En ser enderrocats s’obriria el carrer del Pintor Fortuny.
Tram 3-Sant Josep
És un dels mercats més internacionals. La seva ubicació, així com la varietat de productes que s’hi troben, l’han convertit en parada obligada per a tothom que passeja per La Rambla. Ubicat als antics terrenys del convent de Sant Josep, la seva estructura metàl·lica dóna la benvinguda al visitant a través d’un vitrall multicolor creat per l’arquitecte modernista Antoni de Falguera l’any 1913.
- Història
El tram comprès entre els carrers del Carme (o de la Portaferrissa) i el Pla de la Boqueria es coneix com a Rambla de les Flors o de Sant Josep. El seu nom deriva del convent amb el mateix nom que els carmelites descalços enlairaren a finals del segle XVI. El lloc l’ocupa, des de mitjan segle XIX, el Mercat de la Boqueria, a l’entrada principal del qual nombroses dones es dedicaven a vendre flors.
- Punts d’interès
La façana barroca del Palau de la Virreina dóna pas a la Boqueria, mercat municipal de productes frescos, l’accés modernista del qual dialoga amb el Museu de l’Eròtica. La pastisseria Escribà, oberta en un antic comerç també modernista, ha conservat intacta la seva decoració exterior. Un comerç singular que anuncia la presència d’un espectacular drac, icona de la desapareguda Casa Bruno Cuadros.
- Personatges
L’esperit de l’artista Joan Miró (1893-1983) és present en aquest tram. Des de l’any 1976 compta amb una de les seves obres més populars i “trepitjades”: un mosaic multicolor fet amb paviment de terratzo. El poeta Federico García Lorca, enamorat de La Rambla, va dedicar a les floristes una de les representacions de les seves obres. Salvador Dalí, Xavier Cugat o l’Albert Einstein van ser alguns dels seus il·lustres clients.
- Paisatges
Des de finals del segle XIX i fins el 1954 l’accés al Palau de la Virreina va estar ocupat per unes rudimentàries casetes on una sèrie d’escrivents oferien els seus serveis a gent que no sabia escriure. Un incendi acabaria amb elles. Aquest entorn compta amb un dels enquadraments més curiosos de la ciutat: el del Palau Nou de la Rambla, un edifici construït l’any 1991. Els arquitectes, encapçalats per l’Oriol Bohigas, van decidir obrir un petit passatge per poder observar el campanar de la veïna església gòtica de Santa Maria del Pi.
Tram 5-Caputxins
Al cor del passeig s’aixeca un dels teatres d’òpera més prestigiosos del món. Els dos incendis que ha patit des de la seva inauguració a mitjan segle XIX no ha estat cap impediment perquè reneixi amb més força encara. L’edifici acull també el Cercle del Liceu, un selecte club que compta en els seus salons amb destacades obres dels principals artistes del Modernisme català, com ara Ramon Casas.
- Història
Aquest tram transcorre entre dos punts clau de la Rambla: el Pla de la Boqueria i la Plaça del Teatre. El seu nom deriva d’un dels molts convents que es van enlairar al passeig; en concret, on es troba l’actual Plaça Reial. Es va construir a principis del segle XVIII i va acabar enderrocat l’any 1835. En ser aquesta la part més cèntrica de tot el carrer també se la coneix com a Rambla del Centre.
- Punts d’interès
El Gran Teatre del Liceu, visita obligada per als amants de l’òpera i institució clau per entendre la història de Barcelona dels darrers segles. Construït a mitjan segle XIX (1845-1847) per l’arquitecte Josep Oriol Mestres, patiria un incendi el 1861, del que renaixeria tan sols un any després. Curiosament, el 1994 tornaria a ser assolat per les flames i, novament, obert al públic el 1999.
- Personatges
Són molts els artistes i escriptors que eren assidus d’aquest tram. Ajudava la ubicació de dos locals on l’ambient de les seves tertúlies era un fort reclam: el Cafè de l’Òpera i l’Hotel Oriente. Al primer s’hi reunien els més bohemis i, al segon, s’hi hostatjaren figures de renom internacional: la cantant Maria Callas, l’escriptor Hans Christian Andersen o l’actor Errol Flynn.
- Paisatges
És un dels trams que convida a perdre’s pels seus voltants, atès que es troben veritables joies arquitectòniques. Així, a la propera Plaça Reial sorprèn l’original disseny d’uns fanals obra d’Antoni Gaudí. Tornant al popular passeig, i després de l’accés a la plaça, l’intimista Passatge Bacardí (número 42) ens embolcalla amb el seu particular ambient romàntic (tan típic de mitjan segle XIX). Al carrer Nou de la Rambla, a l’altre cantó, s’alça majestuós el Palau Güell, Patrimoni de la Humanitat, una altra creació de l’arquitecte Antoni Gaudí.
Tram 6-Santa Mónica
Aquest homenatge al navegant i almirall Cristòfol Colom s’enlairà amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. El monument va ser concebut per l’arquitecte Gaietà Buïgas. Des de llavors s’ha convertit en una de les icones de la ciutat. El mirador (s’hi accedeix a través d’un discret ascensor) ofereix unes impressionants vistes de La Rambla fins a la plaça de Catalunya, el traçat del qual apareix nítidament dibuixat pels arbres que poblen el passeig.
- Història
És el tram que comença a la Plaça del Teatre i desemboca a la Plaça del Portal de la Pau, davant el mar. Pren el nom d’una antiga església aixecada a tocar del Convent dels Agustins (altrament anomenat de Santa Mònica) d’inicis del segle XVII. El convent és, en l’actualitat, un centre d’art; per la seva banda, l’espai de l’antiga església l’ocupa una moderna parròquia dedicada a la mateixa santa.
- Punts d’interès
La Plaça del Teatre rep el nom d’un rudimentari corral de les comèdies (el solar que actualment ocupa el Teatre Principal) on es representaven obres des d’inicis del segle XVII. En el número 8 s’erigeix el neoclàssic Palau Marc, una construcció de mitjan del XVIII. Un segle més tard s’adaptava l’antiga foneria de canons com a seu del Banc de Barcelona (actual número 2).
- Personatges
Presidint la plaça on s’inicia aquest tram de La Rambla trobem el monument dedicat al dramaturg Frederic Soler, conegut com a Pitarra, renovador del teatre català del segle XIX. Una de les seves obres descrivia les picabaralles entre els defensors del Teatre Principal o de la Santa Creu (cruzados) i els del Liceu (liceistes). Rivalitat que hauria arribat a les mans, amb La Rambla com a teló de fons. L’escriptor francès Jean Genet (1910-1986) era un altre dels assidus a la zona. En ella s’inspiraria per escriure alguna de les seves novel·les.
- Paisatges
La part pròxima al mar ha estat considerada la més canalla del passeig. A mitjan segle XX l’arribada dels marines nordamericans, a bord de la Sisena Flota, reforçaria encara més aquesta idea. Els menuts sempre han associat aquest tram amb el Museu de Cera. En canvi, per als amants de l’art són les Drassanes —màxim exponent del gòtic civil català— el principal reclam.
Tram 7-Mar
Aquestes aus, altrament conegudes com a làrids, són les primeres en donar la benvinguda als viatgers que arriben a la ciutat amb vaixell. Així ha estat des de fa segles. A més, el fet d’alimentar-se d’animals marins les converteix en àvides seguidores de les embarcacions pesqueres cada cop que tornen al port després de pescar. Han esdevingut icones d’aquest tram de La Rambla, com els coloms ho són de la part alta del carrer.
- Història
Aquest és un dels trams més originals de tot el passeig. Colom, concebut per l’arquitecte Gaietà Buïgas per a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. La resta del recorregut guanya terreny al mar gràcies a una passarel·la de fusta mòbil la Rambla de Mar. Des del 1994 aquesta estructura facilita l’accés al Moll d’Espanya, del que emergeix el centre comercial Maremàgnum.
- Punts d’interès
Colom està coronat per un mirador al que s’hi accedeix mitjançant un ascensor que recorre la columna. A l’esplanada coneguda com a Portal de la Pau, excel·leix la seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona, antic cafèrestaurant Mundial Palace construït per l’enginyer Julio Valdés l’any 1907. La passarel·la és obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana. El seu disseny està inspirat en les onades del mar.
- Personatges
Just davant la seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’escultor Robert Krier erigí el 1992 un monument dedicat a l’alcalde i president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona: Ròmul Bosch i Alsina (1852-1923). En direcció cap a l’edifici de la Duana fet per l’arquitecte Enric Sagnier, un monòlit de l’escultor Gabriel Alabert recorda el tràgic accident en què van morir 49 marines nordamericans el gener del 1977.
- Paisatges
Un dels records més entranyables per a molts barcelonins són les populars Golondrinas, un servei d’embarcacions turístiques que des del 1888 recorren la façana marítima de la ciutat. Van conviure durant uns anys amb la reproducció de la caravel·la La Niña, una de les tres naus amb les que Colom va fer el seu primer viatge a Amèrica. Més actual, una escultura de polièster de l’artista Robert Llimós (batejada com Miraestels) sura des del 2010 a tocar de la passarel·la mòbil.