fbpx
La Rambla BarcelonaLa Rambla BarcelonaLa Rambla Barcelona
  • Ara
  • Art
  • On Menjar
  • De compres
  • Curiositats
  • Personatges
  • CA
    • ES
    • EN
  • Ara
  • Art
  • On Menjar
  • De compres
  • Curiositats
  • Personatges
  • CA
    • ES
    • EN
  • Search
Quick Links
  • Amics de la rambla
  • Contacta amb nosaltres
  • El teu millor guia per descobrir-ho tot
  • Guía de La Rambla
  • Personatges
  • Què fer a Barcelona
  • Sortir per Barcelona
  • Treball Campus o esdeveniment
  • La més famosa de la Rambla

  • Senyor, vol que li canti una cançó?
  • Una hippie avançada
    L’expressió “ets més famós que la Monyos” se la devem a Dolors Bonilla Alcànzar (1871-1940). El malnom deriva de la seva particular manera d’abillar-se. Una hippy avant la lettre que captivava amb la seva simpatia tant a locals com a forasters. Cantava i recitava a canvi d’unes monedes. La seva biografia, plena de llacunes, crearia la llegenda. La més comentada, un possible abandonament en quedar-se embarassada d’un marquès. Origen del desequilibri que la portaria a deambular per la Rambla.
  • Decidida y abstreta

    Aquest singular personatge va fer del passeig barceloní el seu escenari habitual, malgrat viure en un modest pis del desaparegut carrer Cadena (actual Rambla del Raval). Es desplaçava amb un pas menut i precipitat, segons un cronista de l’època. L’escriptor Manuel Vázquez Montalbán la recordava així: “Una pintoresca vella senil que només es barallava amb ella mateixa”. Determinada y badoca fins al punt de travessar la Rambla durant els bombardejos de la Guerra Civil sense patir ni tan sols una esgarrapada.
  • Emperatriu de La Rambla
    La fama que va acompanyar la Monyos en va fer un mite abans de la seva mort. Ha inspirat molts artistes en pel·lícules, obres de teatre, cançons i poemes. A banda de comptar amb una figura al Museu de Cera i una altra al Museu dels Autòmats del Tibidabo. Fins i tot se la va batejar amb l’altisonant títol d’ “emperadriu de la Rambla”. Davant les preguntes dels curiosos, ella es limitava a moure el vano tot responent: “Sóc republicana, però de la república de Barcelona” o “Jo no gasto ni un cèntim i vaig a la moda”.
  • ES
  • EN
  • CA