-
De tertúlia
amb Gaudí -
El treball és fruit
de la col·laboració, i aquesta només pot basar-se
en l'amor
-
Gaudí el saviAntoni Gaudí (1852-1926) ha esdevingut un dels arquitectes més universals de Catalunya. Nascut a Reus, arribaria amb el seu germà a la ciutat de Barcelona per estudiar l’any 1868. Després de les classes a l’Escola d’Arquitectura, li agradava passejar i fer tertúlia en alguns locals de la Rambla. Era assidu del ja desaparegut Cafè Pelai, a tocar de la plaça de Catalunya. Formava part de la coneguda com a Penya dels savis, altrament anomenada Colla de la Renaixença. També hi assistia el dramaturg Àngel Guimerà o l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Gaudí sorprenia llavors pel seu anticlericalisme militant. -
Altres projectesTot just acabar els estudis d’arquitectura faria projectes a tort i a dret. Un d’ells seria una butaca, mai realitzada, per a una de les institucions culturals més importants de la ciutat: l’Ateneu Barcelonès (llavors situat a l’edifici del Teatre Principal de la Rambla). Ell n’era soci. O una vintena de quioscos per a la venda de flors, decorats amb clavells i lletres de coples andaluses. Fou un encàrrec de l’empresari Enrique Girossi (1878). No és estrany, doncs, que un altre enamorat de la Rambla com ara l’escriptor Josep Pla el descrivís així: “És un dels catalans de volada més vasta que en la nostra història han existit”.
-
Sala MercèEntre els treballs de Gaudí més desconeguts i, alhora, més sorprenents hi havia un cinema. Va ser un encàrrec del seu amic, el pintor i empresari Lluís Graner. El van batejar com a Sala Mercè (1904), un homenatge a la santa patrona de Barcelona. Atesa la seva llargària, Gaudí dissenyaria al soterrani unes grutes fantàstiques plenes de diorames i envoltades d’estalactites amb cràters inclosos (a banda d’una cascada d’aigua natural). Dalí qualificaria l’entorn com a “comestible”. En fer fallida, prendria el relleu una altra sala: l’Atlàntic Cinema. Un cop desaparegut, s’hi enlairaria l’actual l’hotel Citadines (número 122).
