El poeta Federico García Lorca (1898-1936) s’enamorà de Barcelona. I de la Rambla. La seva relació amb el pintor Salvador Dalí fou l’excusa per visitar Catalunya l’any 1925. La vida cultural d’una ciutat que mirava a París va despertar en el poeta un interès que compartiria amb l’actriu Margarita Xirgu o l’escriptor Josep Mª de Sagarra. Estrenaria obres al teatre Goya i al Principal, aquest darrer situat a la part baixa de la Rambla. També va exposar els seus dibuixos a les properes Galeries Dalmau. I, sobretot, va viure la nit barcelonina en molt bona companyia.

Fruit dels seu caràcter generós, García Lorca va guanyar-se l’estima de molts barcelonins. Assistiria a lectures de poesia a la Universitat i a la Rambla de Catalunya. En acabar, reconeixia: “Em vaig emocionar fins al punt que em costava molt de tornar a parlar, doncs tenia un nus a la gola”. Com a dramaturg, va estrenar Doña Rosita la soltera, Yerma i Mariana Pineda. Don Perlimplín, en canvi, no la va dur a escena. S’excusaria tot dient que el protagonista de l’obra era el Gran Banyut. Deia que els actors es negaven a representar-lo atesos els prejudicis llavors encara existents.