-
La Rambla sí té qui li escrigui -
Les Rambles estaven més concorregudes i delirants que mai
-
Inspirant-se en La RamblaLa relació de l’escriptor colombià Gabriel García Márquez (1927-2014) amb Barcelona ha estat molt estreta i fructífera. Va arribar a finals del 1967 i s’hi estaria sis anys. La seva agent literària, Carmen Balcells, va ser clau. Aquí escriuria El otoño del patriarca (1975). També exploraria la vida cultural i nocturna de la ciutat. La Rambla seria un punt d’interès. D’ella en va parlar tot recordant els seus personatges: “gringos despistats i suculentes sueques gairebé nues”. Un carrer que inclouria al conte Sólo vine a hablar por teléfono. -
Vivint la nit
Malgrat viure a la part alta de la ciutat, com d’altres escriptors de l’anomenat Boom llatinoamericà, no deixava de visitar els barris més populars. José Donoso, Bryce Echenique o Mario Vargas Llosa compartiran espais i records amb la Rambla i els seus locals com a espais comuns. Les nits més sofisticades, però, tindrien lloc a la desapareguda discoteca Bocaccio al capdamunt del carrer de Muntaner. Els amics catalans també estaven a l’alçada dels sud-americans; així, Josep Maria Castellet, els germans Goytisolo o Juan Marsé. -
"Bella, llunàtica i indesxifrable"Un dels records que acompanyaven el premi Nobel eren els cuplets que cantava la seva àvia. És per això que va assistir a Barcelona a un espectacle en viu protagonitzat per la cantant espanyola Sara Montiel. Aquestes peces musicals les trobava nostàlgiques i tristes. Un sentiment sobre el que reflexionaria mentre passejava per la Rambla en sortir del teatre. Una nit màgica ambientada d’ “una fragància de roses de mar” surant en l’ambient. Tot plegat en una ciutat que va qualificar de “bella, llunàtica i indesxifrable”.
