Andersen i la riuada de 1862

Després de dinar vam sortir a la Rambla, que es trobava concorregudíssima de passejants aquella bonica tarda

L’escriptor danès Hans Christian Andersen (1805-1875) és conegut pels seus contes. Sobretot, La Sireneta i L’Ànec lleig. Malgrat això, també en destaquen els seus llibres de viatges. Al seu pas per Espanya, va romandre-hi a l’Hotel Oriente (llavors Fonda) el 1862. Barcelona li semblà el París espanyol. Fou testimoni d’una de les riuades més violentes que ha viscut la ciutat. Testimoni privilegiat en hostatjar-se al mític establiment de La Rambla, passeig el nom del qual ve de l’àrab significa viarany per on discorren les aigües pluvials.

Gràcies al llibre Viatge per Espanya podem fer-nos una idea de la tragèdia provocada per la tempesta del dia 14 de setembre del 1962: “Els carrers empedrats de la Rambla eren un riu creixent i abassegador. […] Àdhuc un carro desenganxat, carregat amb porcellana, va ser arrossegat pel corrent a uns quants metres de distància.. […] Es va dir que dins les esglésies els sacerdots cantaven missa amb l’aigua fins a la cintura”. També descriu la col·locació de cordes entre els arbre per evitar que la gent fos arrossegada pel corrent. O com uns joves recaptaven de l’aigua una dona en perdre el coneixement.

Tot i ser testimoni del desastre, Andersen es va endur un bon record del seu pas per la ciutat. A la Fonda Oriente es va sentir com a casa. I, de La Rambla, en va destacar la quantitat de gent que hi passejava. Fins al punt d’escriure: “Arribaven a sobrepassar les voreres molts dels que s’asseien a les taules dels grans cafès”. Semblaven seguir la moda que arribava de París, aspecte que el dugué a comentar com algun vianant “semblava retallat d’una revista de modes francesa”. Mantellines, pintes i vanos s’escapoliren del seu precís anàlisi.