El públic aplaudia i aplaudia i abandonava la sala amb pena
Un calorós acolliment
L’única actuació de Maria Callas (1923-1977) a Barcelona va tenir lloc el 5 de maig de 1959 al Gran Teatre del Liceu. La premsa de l’època destacava l’acollida “cordial i càlida” que li dispensaria el públic a l’auditori de la Rambla. Hi va interpretar àries de Verdi, Rossini i Puccini, entre d’altres. No va ser una representació fàcil per a la diva, sobretot si tenim en compte que l’afició barcelonina es delia per la veu de Renata Tebaldi, la seva rival als escenaris.
Escortada i polèmica
La vida social d’aquesta cantant novaiorquesa d’origen grec fou d’allò més moguda. Va estar acompanyada en tot moment del seu marit, d’un juganer caniche i de la temuda periodista nord-americana Elsa Maxwell. L’esforç econòmic del teatre operístic per portar-la a Barcelona, amb l’empresari Joan Antoni Pàmies al capdavant, suposaria l’abonament de gairebé 6.500 dòlars de l’època. És per això que algun crític escriviria que el més destacat de l’actuació de la diva va ser el seu cachet i no pas la seva veu.
La seva millor consellera
Maria Callas va sortir a saludar acompanyada de qui havia estat la seva professora de cant: Elvira de Hidalgo. L’aragonesa, que estudiaria al Conservatori del Liceu, va arribar a ser una docent molt sol·licitada a Turquia, Itàlia i Grècia. El que molta gent desconeix és que la Callas tornaria a Barcelona el 1974. Aquest cop, però, d’incògnit. El motiu era l’enregistrament d’un disc del seu amic Giuseppe di Stefano amb la soprano catalana Montserrat Caballé. S’hi va hostatjar a l’Hotel Manila de la Rambla (actual Le Méridien), just un mes abans que ho fes el guitarrista Frank Zappa.