El vermell passió va néixer a La Rambla

Convidat a l’Òpera, vaig veure en una llotja una dama canosa amb un vestit de vellut vermell

El dissenyador italià Valentino Garavani (1932) és un dels creadors de moda més importants del segle XX. Va aprendre l’ofici a París a la dècada dels 50. Fou llavors quan visità Barcelona per assistir a una representació d’òpera al Gran Teatre del Liceu de La Rambla. Durant la funció va quedar encisat i “commocionat” per vestit vermell vellutat que duia una de les senyores que hi assistien. Així ho recorda: “Entre tots els colors fets servir per les dones, semblava únic, aïllat en la seva esplendor. Ella esdevindria la deessa del vermell”. El creador del mític “rosso Valentino” faria amistat amb d’altres modistes establerts a Barcelona, com ara Manuel Pertegaz o Rosser (Roser Pujol).

El carrer Ferran i La Rambla, amb el Liceu com a epicentre, han estat autèntiques passarel·les on la burgesia de la ciutat lluïa les seves millores gales. No es pas estranys, doncs, que allà s’instal·lessin les firmes de moda més prestigioses de l’època, abans que el Passeig de Gràcia prengués el relleu. L’escriptora Elisa Vives de Fàbregas va descriure aquell ambient de finals del segle XIX parant atenció a una data tan assenyalada com l’1 de novembre, dia de Tots Sants. Just aquell migdia es donava el tret de sortida a la nova temporada d’hivern: “A aquella hora l’elegància es presenta a la Rambla a donar i rebre trompades, llambregades significatives i potser alguna cita”.

L’any 1885 hi havia censats a Barcelona més de dos-cents vint tallers de sastres, vint-i-tres dels quals es trobaven a La Rambla. La primera botiga de roba ja confeccionada i llesta per a ésser adquirida (o prêt-à-porter) la va obrir el sastre Ramon Bosch en aquest carrer. El passeig seria la seu de firmes tan importants com ara els Grans Magatzems El Siglo, la Sastreria Modelo dels Germans Pantaleoni, la Camiseria Xancó (fundada per l’Antoni Cotchet i on aprendrien l’ofici Josep Xancó i Joan Bel) o els Grans Magatzems Santa Eulalia de Domènech Taberner y el seu soci Lluís Sans.