Caballé, la veu del Liceu

Callas més Tebaldi, igual a Montserrat Caballé

Montserrat Caballé i Folch (1938-2018) és, amb el permís de Victòria dels Àngels, una de les millors sopranos que la ciutat de Barcelona ha aportat a l’exclusiu món de l’òpera. La seva veu està lligada al Gran Teatre del Liceu, auditori situat al cor de La Rambla. De fet, va estudiar al Conservatori Superior d’aquesta institució. El seu debut, fora dels espais estrictament formatius, va tenir lloc el 1955 en un espai tan singular com el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla. Una obra que l’arquitecte Antoni Gaudí aixecà a finals del segle XIX.

Poc es podia imaginar aquella jove nascuda al carrer d’Igualada de l’antiga Vila de Gràcia que anys més tard el seu nom acabaria a la portada del New York Times: “Callas més Tebaldi, igual a Montserrat Caballé”. Una Callas que va actuar al Liceu el 1959 i que tornaria a La Rambla el 1974 (s’hostatjà a l’Hotel Manila, actual Le Méridien) per enregistrar un disc amb la seva amiga Montserrat Caballé. Entremig, la catalana rebria la imposició del Llaç de Dama d’Isabel la Catòlica l’any 1966. Al discurs previ, els organitzadors recordaren l’estima de la soprano per aquest passeig tan internacional: “Aquí, al costat de la seva rambla barcelonina, on els ocells piulen i somriuen les flors, admirà, a la seva infància, les grans cantants”. Més tard, la seva veu restaria lligada a la del cantant Freddy Mercury gràcies a la cançó Barcelona (1987), que esdevindria l’himne dels Jocs Olímpics del 1992.

El prestigioso crítico francés de origen turco André Tubeuf destacó de la cantante su timbre, que definió como “impalpable e irisado en su transparencia sobrenatural”. Una técnica que iba perfeccionando en paralelo a la proyección cada vez más internacional de la soprano. Por su parte, la escritora Carmen Alcalde resaltó su capacidad de emocionar, que definió como el don más extraordinario de cualquier ser humano. Su papel más representado fue el de Donna Elvira en la ópera Don Giovanni de Mozart. También se la consideraba la mejor cantante de Verdi sin ser “verdiana”. Su debut en el Liceu llegó a de la mano de Arabella de Richard Strauss el día 7 de enero de 1962.