Una hora més tard em trobo en l’efervescència de la Rambla
El poeta blau
El poeta nicaragüenc Rubén Darío (1867-1916) fou batejat amb el nom de Félix Rubén García Sarmiento. Adoptaria el cognom del seu avi, a patir del qual serien coneguts tots els descendents: els Darío. L’escriptor és el màxim representant de la poesia modernista. Va compaginar la seva passió per la literatura amb la tasca de diplomàtic. A banda de les col·laboracions periodístiques que feia en premsa. El seu llibre Azul (1888) és considerat el tret de sortida del moviment modernista, que arribaria al súmmum amb l’obra Prosas profanas y otros poemas(1896).
Digna de nota
A finals del 1898 Darío arriba a Barcelona. Data clau per a la història d’Espanya, sobretot arran de la pèrdua de les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Tot plegat ho va retratar a la seva obra España contemporánea. Crónicas y retratos literarios (1901). També s’enamoraria de La Rambla. Fins al punt que ens deixaria una de les descripcions més maques del passeig: “Una hora después estoy en el hervor de la Rambla. Es ancha esta calle, como sabréis, de un pintoresco curioso y digno de nota, baraja social, revelador termómetro de una especial existencia ciudadana. En la larga vía, van y vienen, rozándose, el sombrero de copa y la gorra obrera, el smoking y la blusa, la señorita y la menegilda. Entre el cauce de árboles donde chilla y charla un millón de gorriones, va el río humano, en un incontenido movimiento. A los lados están los puestos de flores variadas, de uvas, de naranjas, de dátiles frescos de África, de pájaros”.
De cafè a cafè
Darío era un habitual dels cafès de la ciutat. Així els descriu: “En cada café andáis como entre un ópalo, pues estas gentes fuman como usinas”. Anys més tard, recordaria els seus escrits sobre Barcelona, amb la perspectiva del temps: “Hablé de las fábricas y de las artes; de los ricos burgueses y de los intelectuales, del leonardismo, de Santiago Rusiñol y de la fuerza de Ángel Guimerá, de ciertos rincones montmartrescos, de las alegres ramblas y de las voluptuosas mujeres”. El poeta tampoc no escapà a l’atracció de la mítica cerveseria modernista Els Quatre Gats.