La vida del poeta i capellà Jacint Verdaguer (1845-1902) està a l’alçada de la seva obra. És un dels màxims exponents de la literatura catalana dels darrers segles amb poemaris com L’Atlàntida, Canigó o l’oda A Barcelona. Va viure al Palau Moja de la Rambla en ser contractat com a capellà i almoiner de la família d’Antoni López, marquès de Comillas. La relació amb grups que practicaven l’exorcisme provocaria la seva expulsió del palau i posterior suspensió com a clergue.
L’Atlàntida
Un dels èxits literaris més importants de mossèn Cinto va ser el poema èpic L’Atlàntida, triomfador indiscutible dels Jocs Florals que —de manera excepcional— es van celebrar al Teatre Principal de la Rambla l’any 1877. Un entorn que l’escriptor coneixia prou bé en assistir de manera regular a la tertúlia que tenia lloc al Cafè Suís de la plaça Reial. La seva extraordinària capacitat d’observació convertiria alguns elements característics de la Rambla en font d’inspiració: el monument a Colom i l’església de Betlem.
Admirava a Colom
La seva admiració per Cristòfol Colom el portaria a dedicar un poema al monument enlairat a la part baixa de la Rambla amb motiu de l’Exposició Universal (1888). Més amunt, el Sant Crist de l’església barroca de Betlem també fou objecte del seu enginy. Fins i tot, escriuria un text titulat Lo Jesuset de la porta de Betlem, inspirat en l’escultura situada sobre la porta lateral de l’església (davant el Palau Moja): “Doncs la Rambla dels aucells se clou punt per punt als peus d’aquella eixerida i venerable imatge, a on naix i s’allarga cap a migdia la Rambla de les Flors”.