Henry Miller, història d’un seductor a Barcelona

Una reunió a Barcelona

A la nit, de nou a les Rambles, vam asseure’ns a prendre l’última copa

L’escriptor novaiorquès Henry Miller (1891-1980) va plasmar els seus records de Barcelona en una carta enviada al seu amic i periodista Alfred Perlés l’any 1954. La Rambla va ser un dels punts que més el sorprengué. L’obra de Miller destaca pel seu atreviment a l’hora de parlar de sexe. Es veu en obres com Tròpic de Càncer i Tròpic de Capricorn. O en la trilogia formada pels llibres Sexus, Plexus i Nexus. La seva vida sentimental també fou objecte de molta literatura; sobretot, arran de la relació amb l’escriptora Anaïs Nin i les cartes creuades que s’escrivien.

La descripció que fa en Miller de Barcelona confirma el tòpic sobre la singularitat d’aquest carrer: “Tret de les Rambles i els carrers estrets i tortuosos que hi desembocaven, Barcelona em va produir la impressió de ser una estranya barreja de Brooklyn i Brussel·les”. Amb el seu amic Perlès surten de nit i prenen l’última copa en un dels locals del passeig. Els sorprèn la sobtada aparició d’enllustradors de sabates “com moscots lents; després, de dos en dos, com un eixam”. Situació que recorda la viscuda per la col·leccionista Peggy Guggemhein durant el seu pas per Barcelona.

La relació de Miller amb Anaïs Nin té Barcelona com a teló de fons. Si bé no van coincidir, es dóna la circumstància que l’escriptora va viure-hi una temporada. Ho recorda als seus famosos diaris: “Barcelona era plena de vida i d’alegria. Anava a una escola religiosa i vaig aprendre el català”. Un altre punt de connexió entre Nin i Miller fou el fotògraf Brassaï. Tots tres es movien plegats al París de l’època surrealista. L’hongarès també visitaria Barcelona, potser animat pels comentaris del pintor Dalí sobre les obres de l’arquitecte Gaudí: “Baixant per la Rambla, vàrem prendre el carrer Conde del Casalto [Asalto, actual Nou de la Rambla], a l’entrada del qual s’aixeca el Palau Güell”.