Joan Güell: l’origen dels mecenes de Gaudí

L’origen dels mecenes de Gaudí

“Estima l’industrial la seva indústria, amb el mateix entusiasme que l’artista el seu art”

La vida de Joan Güell i Ferrer (1800-1872) potser és l’exemple més paradigmàtic dels catalans que es van traslladar a les colònies d’ultramar amb l’objectiu de tornar carregats de calés i reconeixement social. Els anomenats “indianos” o “americanos”. Joan Güell començaria fent un cop de mà al seu pare en el negoci que tenia a la República Dominicana. Després, ho faria a Cuba, des d’on retornà cap a Barcelona per invertir el que havia guanyat gràcies al monopoli de la venda de productes procedents d’Espanya (doncs, l’illa, era un mercat captiu). Es va casar amb Frascesca Bacigalupi el 1845. Fruit de la relació naixeria Eusebi Güell, mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí.

L’industrial Joan Güell, dedicat al tèxtil i la metal·lúrgia, va establir la seva residència al carrer més prestigiós de l’època: La Rambla. L’any 1962 el patriarca de la nissaga dels Güell comprava un parell de finques a l’advocat i senador Felip Bertran i d’Amat. Encara existeixen i corresponen als números 35 y 37. Van ser reformades pel mestre d’obres Pere Casany, el mateix que reformaria la veïna Casa Fradera, cantonera amb el carrer Nou de la Rambla. Amb motiu del repartiment de l’herència d’en Joan Güell, la número 35 passaria a mans de la seva filla Josefina i la número 37 fou per a l’Eusebi. Aquest últim s’hi estaria allà mentre acabaven les obres de la seva nova residència: el veí Palau Güell d’Antoni Gaudí.

Entre les iniciatives empresarials de Joan Güell trobem la que esdevindria una de les fàbriques metal·lúrgiques més importants del segle XIX: La Maquinista Terrestre i Marítima. El seu origen fou un discret taller anomenat La Barcelonesa situat a La Rambla del Centre. Curiosament, els germans que heretaren l’imperi creat pel pare, la Josefina i l’Eusebi, lluitarien de valent per fer-se’n amb un altre dels actius, indivisible, més preuat: la llotja familiar del Gran Teatre del Liceu. Finalment, fou l’hereu qui l’aconseguiria.