-
Un banquet per a Picasso -
El senyor Iturrino aixecà la copa per Picasso, l’únic pintor a qui admira i enveja
-
Picasso i BarcelonaLa ciutat de Barcelona és clau per entendre l’evolució pictòrica de Pablo Picasso (1881-1973). Arribaria amb tretze anys, el 1895. Venia acompanyat de tota la famÃlia, en haver aconseguit el seu pare la plaça de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (la popular Llotja). La implicació personal de Picasso va ser decisiva perquè la ciutat comptés amb el primer museu dedicat a l’artista. Un clar exemple d’aquesta fructÃfera relació. -
Les senyoretes d' Avinyó
L’artista malagueny gaudia dels passejos per la Barcelona vella. De dia i de nit. Un dels carrers que més van sacsejar-lo fou la Rambla i els seus voltants. Les visites al cabaret Edèn Concert o als prostÃbuls del carrer d’Avinyó en són dos exemples. Un cop consagrat a ParÃs, tornaria amb motiu de l’estrena del ballet Parade al Gran Teatre del Liceu l’any 1917. Arribaria acompanyat de la seva futura esposa: la ballarina russa Olga Koklova. Dissenyaria els decorats de la companyia propietat de l’empresari Serguei Dià guilev. -
Picasso i MiróAmb motiu de la visita de Picasso a Barcelona l’any 1917, els seus amics catalans van organitzar un banquet en un dels restaurants més prestigiosos de la Rambla: el desaparegut Lyon d’Or (a tocar del teatre Principal). S’hi retrobà amb el pintor basc Francisco Iturrino. Ambdós havien exposat junts a ParÃs el 1901. Joan Miró no assistiria a l’à pat. El visitaria, però, a la capital francesa l’any 1919. Va lliurar-li una ensaïmada. Era un encà rrec de la mare de Picasso, qui mantenia una estreta amistat amb la d’en Miró.
