Molt cansament, però gent amable. Ha estat agradable!
Convidat per un matemàtic
El febrer de 1923 el físic alemany Albert Einstein (1879-1955)
visitava Barcelona. Ho feia dos anys després de rebre el premi
Nobel i convidat pel matemàtic Esteve Terradas (a qui Einstein
definí com una “ment privilegiada”). L’Ajuntament li havia
reservat una habitació al prestigiós Hotel Colón. En arribar a
l’estació, però, ningú no el va rebre. Acabaria hostatjant-se al
Quatre Nacions de la Rambla. El propietari d’aquest modest
establiment se’l trobaria tocant el violí.
No van ser vacances
El programa de l’ideòleg de la teoria de la relativitat era força
atapeït i ple de conferències. Una d’elles la va impartir a la sala
d’actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
(RACAB), just a sobre del teatre Poliorama, a la Rambla dels
Estudis. El tresorer de la institució, Josep Serrat, abonaria “al sabio
profesor” 500 pessetes (3 euros) per la xerrada. També visitaria
l’Escola d’Enginyers Industrials i l’Institut d’Estudis Catalans.
Fruta de Galileo
Entre els actes més destacats de la seva estada sobresurten dos. Un
de públic: la rebuda al Saló de Cent de l’Ajuntament; i un de privat:
el sopar ofert per l’enginyer i polític Rafael Campalans. En el
discurs oficial que tingué lloc a la Casa Gran el científic definí
Barcelona com “aquesta bella ciutat esplèndidament situada, tan
assolellada”. De l’àpat, ha quedat per a la història el nom d’alguns
plats del menú, farcits de referències científiques en honor seu.
Així, fruita de Galileu, salsa a la Michelson, xerès inercial Tío Pepe
o xampany Codorníu relativista.