El Barri Gòtic de Barcelona que en realitat NO és gòtic

El Barri Gòtic de Barcelona és una de les zones més visitades de la ciutat, tant per turistes com a locals. No obstant això, no tot és el que sembla.

El Barri Gòtic de Barcelona és una de les zones més concorregudes de la ciutat. Primer, perquè milions de turistes desitjan viure aquesta ciutat que han vist en pel·lícules com Vicky Cristina Barcelona o The perfume. Volen perdre’s pels seus carrers, fer unes copes i compartir l’experiència amb amics i coneguts. Segon, perquè té bars de culte per als barcelonins, que veuen misteri a cada cantonada i fanal gràcies a L’ombra del vent. Cadascú té els seus motius per enamorar-se del barri per excel·lència de Ciutat Vella. No obstant això, si una d’aquestes raons fora d’estil arquitectónic, ens portaríem una decepció. Resulta que el Barri Gòtic de Barcelona no és exactament Gótic, sinó una sèrie d’edificis i monuments embellits durant els segles XIX i XX. Com et quedes?

L’ autenticitat del Barri Gòtic de Barcelona és un assumpte polèmic. És cert que hi ha edificis que es remunten a aquesta època, com les Drassanes Reials (segle XIII) o la sala de contractacions de la Llotja del Mar (segle XIV). No obstant això, els edificis més emblemàtics no tenen més de cent cinquanta anys de vida. Un cas molt cridaner és el del popular Pont del Bisbe, construït el 1929. En el cas de la Catedral de Barcelona, no va acabar la seva façana al segle XIX. Un altre exemple és la Plaça del Rei, que no va aconseguir el seu aspecte actual fins al 1934. Per això, més que Barri Gòtic, hauria de ser anomenat barri neogòtic.

Per què li diem Barri Gòtic?

La no autenticitat del Gòtic de Barcelona va sortir a la llum amb la tesi doctoral d’ Agustín Cócola desenvolupata al seu llibre El barri gòtic de Barcelona: reinvenció del passat i imatge de marca. Segons les seves recerques, durant el segle XIX va sorgir l’interès que Barcelona s’obrís al món i el món a Barcelona. Per aquest motiu, va ser la seu de l’Exposició Universal de 1888. Barcelona havia de ser destinació internacional, com s’havia fet amb Bruixes o Florència.  També existia l’interès de crear, en les seves paraules, un passat llegendari per a Catalunya. L’estil que millor ho representava era el Gòtic, no solament perquè era un estil valorat a l’època, sinó perquè recordava a un temps de domini del Mediterrani.

En suma, segons Córcola, va adquirir el nom de Barri Gòtic per un intent d’atreure el turisme, i la identificació de la burgesia catalana amb l’art gòtic com a època d’esplendor de l’art i la cultura catalana. Les úniques construccions veritablement gòtiques són les esmentades Drassanes, el Saló del Tinell, l’interior de la Catedral, la capella de Santa Àgueda o la Casa Pia Almoina. No obstant això, sigui gòtic, neogòtic o viceversa, és clar que si és un dels punts més visitats de Barcelona no és per una qüestió d’estil arquitectònic, sinó per la seva bellesa i aquest aire misteriós que ho embolica.