El llibre ‘Querido Salvador, querido Lorquito’ recopila les cartes d’amor que Dalí i Lorca van intercanviar entre els anys 1923 i 1936.
La relació entre Dalí i Lorca mai va estar lliure d’erotisme. Van viure el seu Brokeback Mountain a una Espanya que un dia empresonava homosexuals per la seva immoralitat i al següent rondinava i mirava a l’altre costat (sempre que no molestessin). Entre els anys 1923 i 1936 es van intercanviar cartes d’amor que començaven amb un estimat Salvador, o estimat Lorquito i deixen constància de la platònic història d’amor que van tindre.
Una mica de context històric
L’actitud depenia, per descomptat, de la ideología que estigués al govern. En aquests anys es vivia la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que enaltia una pàtria eterna, Catòlica i masculina. És a dir, dos homes besant-se al carrer s’enfrontaven, com a poc, a perdre el seu treball i la presó. Quan es va proclamar la Segona República l’any 1931 es va eliminar qualsevol llei que penés l’ homosexualitat.
Encara que la societat seguia sent homòfoba, la república va ser un petit primer pas per a la lluita dels drets dels homosexuals. Una escletxa d’esperança que es tancaria d’un cop de porta amb la victòria dels Nacionals l’any 1939 i la instauració de la Dictadura Franquista. Quaranta anys de repressió a qualsevol actitud homosexual, feministe o vermella que xoqués amb la moral del règim.
Estimat Salvador, estimat Lorquito
I dins aquest canviant panorama polític, dos genis s’enamoren. Aquesta història d’amor es reflecteix en Querido Salvador, querido Lorquito, una obra que recull la correspondència que van mantenir a aquests anys d’agitació social i artística. Moltes d’aquestes cartes s’han perdut per sempre. Ana María, germana de Dalí, va vendre molt material vinculat al seu germà després de la Guerra Civil, on s’inclouen molts dels textos de Lorca. A més, a Gala no li agradaven els coquetejos amb el poeta, per la qual cosa va destruir gran part de la correspondència. Només van sobreviure set cartes enfront de la quarentena de les quals Dalí li va enviar a Lorca.
Per cert, del 4 d’agost al 14 d’octubre el MNAC acull l’exposició Gala Salvador Dalí. 180 obres que que reconstrueixen la vida d’aquesta complexa artista més enllà del seu paper com a musa del geni surrealista. Aquí pots comprar les entrades.
El geni surrealista mai va negar els seus sentiments per el poeta. A una carta al director publicada pel diari El País l’any 1986 parlaria de “un amor eròtic i tràgic, pel fet de no poder-ho compartir”. A una d’aquestes missives, Dalí li dedicaria a Lorca aquestes paraules: ‘Tu ets una borrasca cristiana i necessites del meu paganisme (…) Jo aniré a buscar-te per fer-te una cara de mar. Serà hivern i encendrem foc. Les pobres bèsties serán balbes. Tu t’acordaràs que ets inventor i viurem junts amb una màquina de retratar’.
“Federico va provar a donar-me per cul”
La seva va ser una història d’amor clandestí, però també de dos intel·lectuals que s’admiren, ensenyen i provoquen. Van treballar junts a l’obra del poeta Mariana Pineda, que va usar els decorats de Dalí. Lorca li va proposar mantenir relacions sexuals. El pintor va acceptar a condició que l’andalús es fiqués al llit amb la pintora Margarita Mans. No solament es va consumar, sinó que li dedicaria un poema al Romancero Gitano que estava preparant.
L’any 1927, durant un viatge a Cadaqués, Lorca va veure el moment de tancar aquell tracte. No obstant això, Dalí es nega a complir la seva part. Va explicar la situació al seu amic i escriptor Max Aub: “Federico, com tothom sap, estava molt enamorat de mi, i va provar a donar-me pel cul dues vegades, però com jo no sóc marieta i em feia un dany terrible, doncs ho vaig cancel·lar de seguida i es va quedar en una cosa purament platònica i en admiració”.
Després d’aquest episodi es van distanciar. Salvador Dalí va començar a col·laborar amb Luis Buñuel per parir a dos dels treballs més importants de la història del cinema espanyol: Un perro andaluz (1929) i La edad de oro (1930). De fet, Lorca es va ofendre amb el títol de la primera pel·lícula. Va opinar que era “Una merda així de petitona i el gos andalús sóc jo”.
“Som dos esperits bessons”
L’any 1930 Salvador Dalí intenta estafar als pares de Lorca aprofitant que aquest era a Nova York. El poeta reprendria el contacte escrivint-li “Em va agradar moltíssim l’estafa que anaves a fer a la meva família, i és una llàstima que no t’enviessin els diners. Jo em vaig assabentar tard, doncs la carta me la van enviar a mi; si no jo t’hagués girat el dineret”. No es van trobar fins a cinc anys més tard, durant una visita a Barcelona. A una de les entrevistes que Lorca va concedir, va afirmar “Som dos esperits bessons. Aquí la prova: set anys sense veure’ns i hem coincidit en tot com si haguéssim estat parlant diàriament”.
“Olé”
La Guerra Civil espanyola va esclatar un any després i la vida de Lorca perillava. Molt. Les ambaixades de Mèxic i Colòmbia li havia ofert asil polític en nombroses ocasions i el seu entorn li recomanava fugir del país. Es va negar i en comptes d’exiliar-se, va tornar a Granada per reunir-se amb la seva família. El va acollir el seu amic, el poeta Luis Rosers. El 16 d’agost de 1936 la Guàrdia Civil es presenta a la casa per detenir-lo per ser espia dels russos, estar en contacte amb ells per radio, haver estat secretari de Fernando de los Ríos i ser homosexual. L’endemà passat, mor afusellat.
Salvador Dalí sempre es va sentir responsable del destí del seu amic. Es recriminava no haver insistit prou perquè aquest li acompanyés a Itàlia l’any 1936. Quan li va arribar la mala notícia, solament va poder pronunciar una paraula d’admiració davant la valentia del poeta: Olé. Després del conflicte, s’ obsessionaria amb ell, pintant el seu rostre a les seves obres.
Al novembre del 1988 Dalí va ser ingressat per una fallada cardíaca. Expliquen que en l’agonia de la seva malaltia, l’única cosa intel·ligible que va aconseguir dir va ser “El meu amic Lorca”. Va morir el 23 de gener del 1989 escoltant el seu disc favorit, Tristán i Isolda, de Richard Wagner.
