La Rambla ha jugat un paper importantíssim a l’hora d’explicar la història de Gaudí i Barcelona.

Gaudí i Barcelona són dos conceptes que no poden entendre’s per separat. Si busques la capital catalana a Google, el primer que apareixerà són imatges del Park Güell, la Sagrada Família i la casa Batlló. L’arquitecte va aconseguir fa gairebé un segle el que moltes empreses cobegen a dia d’avui: crear imatge de marca. És igual on siguis: una ema groga es relaciona amb hamburgueses, una poma mossegada amb Apple i l’obra de Gaudí, amb la capital catalana.

Aquesta relació entre Gaudí i Barcelona no hauria estat possible si a l’artista no li haguessin donat una oportunitat. De fet, quan es va graduar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, ho va fer amb un aprovat raspat. Els seus primers passos els va donar a La Rambla, un carrer que sempre s’ha relacionat amb els grans genis de la història. Si vols descobrir quins són les seves principals obres , has de començar des d’aquest carrer. Comença la ruta.

1. Fanals de la Plaza Reial

Van ser un dels primers encàrrecs que va rebre Gaudí després d’acabar els estudis. En el 1879 l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar el disseny d’ els fanals de la Plaça Reial i Pla del Pau. Avui són dos llocs imprescindibles per entendre els seus començaments. Fetes amb ferro de forjat i bronze, en elles es representa el casc alado de Mercuri – déu romà del comerç – i dues serps enroscades. El seu nom va començar a fer-se conegut però abans de convertir-se en la llegenda que és ara, necessitava un petit empenta i, per descomptat, un mecenes.

barcelona y gaudi farolas
Els fanals de la Plaça Reial.

 

2. Casa Vicens

Inaugurada en el 1888, va ser la primera gran obra del pare del modernisme català. Manuel Vicens i Montaner, corredor de canvi i borsa, li va confiar la construcció de la seva residència d’estiu a la Vila de Gràcia. Gaudí travessava la seva primera etapa artística, l’orientalista (18883-1888). Per això, va incloure a l’edifici referencies al Proper i Llunyà Orienti (Índia, Pèrsia, Japó) i a l’art mudèjar i nassarita. En el 2005 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. No obstant això, no ha obert les seves portes al públic com a museu fins al 2017.

barcelona i gaudí
Font: Casa Vicens.

 

3. Palau Güell

Durant l’Exposició Universal de París de 1878 Antoni Gaudí va contactar amb Eusebi Güell. El industrial català va quedar tan cor-robatu d’estil que acabaria convertint-se en el seu mecenes. Aquest li va encomanar la construcció d’un palau urbà per ampliar la casa que ell tenia a La Rambla. En les seves xemeneies va utilitzar la tècnica que li convertiria en un dels arquitectes més importants del segle XX: el trencadís. L’obra va acabar en 1899 i va ser la primera estació d’un camí que li portaria a l’èxit.

Entrada al Palau Güell.

 

4. Casa Batlló

Es va construir entre el 1904 i el 1906 i pertany a la seva etapa naturalista (principis del segle XX), en la qual va aprendre a inspirar-se en les formes orgàniques de la naturalesa per donar vida a edificis sencers. Va utilitzar l’interior i exterior de la Casa Batlló per explicar la llegenda de Sant Jordi. Si et fixes, tant la façana com les balconades o la teulada té forma de drac.

Casa Batlló i Casa Amatllier.

 

5. La Pedrera

Prop de la Casa Batlló hi ha la Casa Milá o La Pedrera. Construïda entre el 1906 i el 1910, va ser l’obra que va unir les destinacions de Barcelona i Gaudí. Va ser un encàrrec de Pere Milà i Camps, empresari català que volia un edifici de grans dimensions per establir la seva residència principal i llogar. La construcció de la Pedrera va causar polèmica entre la família Milá i l’arquitecte. De fet, no es posaven d’acord amb la decoració de l’interior. També va haver-hi problemes entre aquests i l’Ajuntament, ja que ocupava més del permès. Quan es va inaugurar, tampoc va convèncer a la societat de l’època. Així i tot, Dalí va ser una de les primeres persones a defensar l’obra de l’arquitecte. Avui, és un exemple de la seva plenitud artística.

Font: La Pedrera.

 

6.Cripta Gaudí

El propi Gaudí va arribar a descriure-la com “una maqueta monumental de la Sagrada Família”, doncs va anar el laboratori de proves en el qual va experimentar de cara a la seva gran obra mestra. Es va construir entre el 1898 i el 1914 com a part de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). Hi era un encàrrec de Eusebi Güell amb la finalitat de crear una colònia industrial per als treballadors de la seva fàbrica. A diferència dels industrials de l’època, va procurar un espai que satisfaciera les inquietuds religioses i culturals dels seus habitants. Un exemple atípic d’arquitectura que, no obstant això, és considerat el secret millor guardat de l’artista.

barcelona y gaudi cripta
La Cripta Gaudí.

 

7. Sagrada Família

A l’hora de parlar de l’obra culmen de l’arquitecte, és molt difícil saber per on començar. Podria dir-se que és la Torre Eiffel de Barcelona: si un dia desaparegués, gens tornaria a ser el mateix. Les obres van començar en 1882 i s’espera que concloguin en 2026, cent anys després de la mort de Gaudí. El sabia que no anava a viure per veure-la acabada, per aixó va plantejar que cada part de la basílica es construís de forma independent per plasmar els estils arquitectònics de les diferents generacions. El seu interior està construït a imatge i semblança de les formes i línies de la naturalesa, alguna cosa que es reflecteix tant en les columnes com les increïbles vidrieres que la il·luminen. A Gaudí li encantava crear edificis que expliquessin històries i la Sagrada Família no és l’excepció.

El seu exterior és una completa representació del Nou Testament, amb la clàssica escena de la nativitat, quatre torres encarnant als evangelistes o Jesús en la Creu. Algunes teories apunten que el geni va deixar pistes de la seva relació amb la maçoneria, encara que ell ja es va avançar a aquestes teories declarant que «Tothom troba les seves coses en el temple: els camperols veuen gallines i galls; els científics, els signes del Zodíac; els teòlegs, la genealogia de Jesús; però l’explicació, el raciocini, només la saben els competents i no s’ha de vulgaritzar».

barcelona in a weekend