La gran inundació de 1862 va ser la pitjor catàstrofe natural de la història de Barcelona.
El 15 de setembre del 1862 es va produir la tragèdia meteorològica més impactant de la història de Barcelona. La gran inundació es va saldar amb gairebé 1.000 morts, barris inundats, negocis destrossats…Segons els mitjans de l’època, La Rambla va viure amb especial intensitat la força de les pluges. Exemple d’això és el reportatge publicat al Diario de Barcelona, que deia que “La fuerza de esta era tal que en la Rambla arrancó gran parte del asfalto de las aceras, y doblandolo cual si fuera de cartón, se lo fue llevando dejando fragmentos acá y acullá”.
Com es va arribar a aquesta situació? La culpa no va ser únicament del temps. En el 1862 Barcelona era en plena transformació urbanística. El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, conegut com a Pla Cerdà, començava a aplicar-se. Per aquest motiu, per a què la ciutat pogués créixer, s’estaven derrocant les muralles medievals. Aquestes havien actuat com a dic de contenció de les aigües de la Riera de Malla, que baixava des de Sant Gervasi i Gràcia i recorria La Rambla de Catalunya i Les Rambles. Per tant, la ciutat es trobava desprotegida de les inclemències del temps. D’altra banda, l’estiu d’aquell any havia estat especialment càlid i sec. L’aigua del Mediterrani era una sopa i això va augmentar la intensitat de les tempestes. En definitiva, van caure més de 200 litres d’aigua per metre quadrat en alguns punts de la capital catalana.
Un diluvi universal com mai s’ha vist
La Rambla va ser una de les zones que més va sofrir. Per començar, el xàfec va destrossar les obres de reconstrucció del Liceu, que s’havia incendiat un any abans. Això va ser solament el principi. Els establiments es van omplir de fang i les parades d’aliments de la Boqueria van quedar en res. La força de l’aigua era tan intensa que va posar al descobert els fonaments de l’antiga caserna d’Artilleria en La Rambla dels Estudis. Les pèrdues es van calcular en set milions de reals.
Avui podem saber com va ser la gran inundació de 1862 gràcies al testimoniatge de Hans Christian Andersen (1805-1875). A l’autor de La Sireneta i L’aneguet lleig li va enxampar de sorpresa el diluvi mentre recorria el país. Això no va impedir que la descrigués al seu llibre Un viatge en España: «color cafè amb llet tenien les aigües que baixaven vorejant la calçada del passeig; amb si arrossegaven les casetes de fusta, les mercaderies, els carros i barrils: tot quant trobaven al seu pas; carabasses, taronges, taules i bancs van sortir navegant; fins i tot, un carro desenganxat, carregat de porcellana, va ser arrossegat pel corrent… Mai hi havia jo comprovat la magnitud del poder de les aigües, era espantós! Avançaven ja per sobre de l’estrada del passeig: la gent fugia, clamava, cridava».