La història de la Rambla està repleta d’elements, personatges i artistes que encara que ja no estan amb nosaltres, sempre romandran en la memòria del carrer.
Coneixem la història de la Rambla no només gràcies als documents que la registren i la memòria dels nostres pares, avis i besavis. Segurament gràcies a ells hauràs sentit a parlar dels passejos de diumenge, de les alegres floristes, de l’esglai que es produeix la primera vegada que s’entra al Museu de Cera o dels músics i estàtues vivents a les quals tiraven unes monedes. Algunes d’aquestes coses romanen i aviat seràs tu el/la avi/a cebolleta que les recordi. D’altres, pel pas del temps o els avanços de la societat, han desaparegut. Així doncs, aquestes són algunes de les coses que trobarem a faltar, tant per la seva absència o perquè, a mesura que passen els anys, ja no són el mateix.
1. Les llums de Nadal
Fa pena veure com de la nit al dia, l’enllumenat nadalenc ha desaparegut per donar pas a la (avorrida) normalitat. Cal reconèixer que l’enllumenat nadalenc d’aquest any donava alegria al passeig amb tots aquells ocellets de mentida jugant als arbres. En resum, el nadal acaba d’acabar i ja el trobem a faltar.
2. El quiosc de Canaletas
Si tornés el quiosc de Canaletas, el centre de la vida futbolera de Barcelona fins a 1951, triomfaria. No només perquè la seva estètica vintage enamoraria als més hipsters, sinó per la màgia de congregar-se entorn d’aquest establiment per comentar els resultats de la jornada. La font de Canaletas segueix sent el punt de trobada dels culés que volen celebrar les victòries de Barça però sense el quiosc, és com que li falta alguna cosa.
3. Les floristes
La història de la Rambla no pot explicar-se sense la multitud de paradetes de flors que convertien el passeig en un espectacle d’olors i colors. Per descomptat, encara hi ha professionals disposats a alegrar-te el dia amb una margarida, però cada vegada menys. Per sort, encara es pot dir que és la cinquena essència de Barcelona.
4. La Monyos (i altres personatges)
La Monyos, l’Articles Numerats, el Xèrif, el Maradona…La història de la Rambla no pot explicar-se sense aquests bojos entranyables que van dotar de personalitat al passeig.
5. Els bohemis
A Dalí exhibint-se a les portes del Gran Teatre del Liceu, a Ocaña reivindicant una societat més lliure, a Lorca parlant amb les floristes, a Josep Plá anotant tot això en un quadern gris…Fa no gaire, La Rambla era el carrer preferit de de artistes, pensadors i escriptors.
