Les seves més de 250 figures reprodueixen escenes dels fets més importants de la nostra història.

El Museu de cera de Barcelona ho té tot para per aparèixer a la propera pel·lícula del Sherlock Holmes: un edifici del segle XIX, personatges que posen els pèls de punta i la constant sensació de que alguna cosa va a passar. Endinsar-se a les seves sales és viatjar en el temps per ser testimoni dels esdeveniments més rellevants de la nostra història… protagonitzats per actors i actrius de Hollywood. Fusionar història i cinema ha estat el seu objectiu durant els seus més de quaranta anys d’existència i sembla que seguirà per aquesta senda durant bastant temps.

S’assenta en un antic palauet de 1867 que va ser ocupat pel Banc de Comerç i el Banc de Crèdit & Docks, on les classes altes barcelonines dipositaven els seus béns més preuats. Per aquest motiu l’adreça sigui el número 7 del Passatge de la Banca, a l’esquerra de la Rambla. És aquest edifici d’estil neoclàssic destaca una àmplia plaça octogonal, única a la capital catalana, i el fet que, malgrat que algunes sales han estat ambientades, unes altres es mantenen intactes.

Diuen que en un dia ennuvolat de mitjan els setanta, el prestigiós arquitecte i escenògraf de cinema espanyol Enrique Alarcón es va enamorar tant del passatge i l’edifici. Tendia a encapritxar-se d’aquells llocs que li transmetessin una sensació màgica i misteriosa i aquell lloc, l’era. Li recordava a les antigues pel·lícules angleses en les quals els crims ocorrien en museus de cera, com House ofWax (1953). Va dissenyar cada sala com si fos el guió d’una pel·lícula i va deixar clar que els personatges havien de col·locar-se per explicar una història, no de forma aleatòria. És el cas, per exemple, de l’antiga càmera cuirassada del banc-que està intacta- en la qual Bonnie i Clydeprotagonitzen un atracament.

Un museu de cinema

El Museu de cera de Barcelona es va inaugurar el 23 de febrer de 1973 i certament, no és un lloc en el qual relaxar-se. Et manté en tensió, com una bona una novel·la de suspens. Passejar sota l’atenta mirada de les seves més de 250 figures dóna esgarrifances. Aquestes són des de personatges històrics com Salvador Dalí, Ana Bolena o Cristóbal Colón fins a fantàstics, com I.T. o Leia (que per cert, dóna una mica de mal rotllo). Ah, cada peça costa al voltant de 25.000 euros i de vegades vas veure amb la roba de l’original, com el vestit de María Guerrero.

La visita té una hora de durada (aqui pots comprar les tickets) cada dissabte, el museu dóna l’opció que aquesta sigui a la nit. A més de gaudir d’aquests personatges que mai envelleixen no està de més prendre’s una copa “màgica” en el Bosc donis Fades, un bar de conte fades on el més normal que pot passar-te és trobar-te un elfo entre els gels del gin-*tonic o el Passatge del temps, una de les tendes més curioses que pugues un trobar-se en La Rambla.