Què signifiquen les carasses que hi ha al Barri Gòtic?

Les carasses del Barri Gòtic de Barcelona posen en evidència un dels temes més controvertits de la capital catalana: el seu vincle històric amb la prostitució.

Hi ha temes que no es toquen per vergonya, una suposada mala imatge o perquè ara tot ha de ser políticament correcte. Un d’ells és el vincle històric que existeix entre Barcelona i l’ofici més antic del món. Ja en temps de Barcino hi havia tot un negoci al voltant del sexe. En aquesta època eren molt demandats els serveis de meretrius com Felatrix (experta en fel·lacions) o Bustuariae (que tenia sexe als cementiris).

Per descomptat, també hi havia bordells. Al llarg de la història s’han senyalitzat de múltiples formes: penjant flors a l’entrada, pintant la part baixa de la porta de vermell luxúria i les carasses. Aquestes no arribarien fins al segle XVII . Avui, segueixen observant als pecadors que passegen pel Barri Gòtic de Barcelona.

Les carasses són figures de pedra que representen el cap d’un dimoni o sàtir, dones, meduses o rostres pecaminosos. Allà on dirigien la seva mirada, hi havia un prostíbul, també anomenats cases de barrets. Avui segueixen a les cantonades dels edificis que van servir com a tal. Van començar a instal·lar-se l’any 1640, després de la Guerra dels Segadors. De fet, servien per indicar a les tropes castellanes on podien desfogar-se. La seva presència també coincideix amb una època d’intensa activitat portuària i els mariners no tenen la millor de les fames. Solien prometre-li a la Verge que si els salvava de la mala mar, farien feliç a una dona. Per això, els venía bé saber on eren els bordells.

Carasses amb nom

Algunes d’aquestes carasses tenen nom. A la cantonada entre el carrer dels Mosques i Flassaders es el Papamosques, que es diu així perquè sembla que estigui menjant mosques. Encara que es sembli al que marca les hores a la Catedral de Burgos, no té gens que veure. Es diu que durant un temps va haver-hi un bordell de certa categoria al que acudien els mariners per treure de l’ofici a aquestes dones (i complir la promesa a la Verge). Un altre exemple, La Caterina, es troba al final del carrer Mestres Casals i Martorell. No s’ha confirmat la seva associació amb les dones de mala vida però tot apunta al fet que sí.

Entre el carrer dels Mirallers i Vigatants hi ha la carassa més famosa i la menys desgastada pel temps. A l’agost de 1983 l’Ajuntament va derrocar l’edifici on estava col·locada com a part d’un pla de rehabilitació de Ciutat Vella. Gràcies a l’acció veïnal, va tornar al seu lloc.

Una altra carassa curiosa és la del carrer dels Panses, un carrer amagat prop de Santa María del Mar. A la balconada del tercer pis d’un edifici que dóna al carrer dels trompetes hi ha mitja cara barbuda. Aquesta marca apunta que només hi havia senyoretes de companyia a aquesta planta.

Prostitució i Església

L’Església també va contribuir al negoci de la prostitució, almenys durant el segle XVII. Els dies de celebracions religioses es tancava a les prostitutes al convent dels Egipcíaques, avui la seu de la delegació del CESIC a Catalunya. Les monges aprofitaven per convèncer-los que deixessin la mala vida i formessin part de la seva comunitat. Per compensar la falta d’ingressos, guanyaven un sou llogant els molins públics del carrer Basses de Sant Pere.

Va haver-hi un moment en el qual l’Església es va adonar que no podia impedir que s’exercís el negoci de la luxúria. Per això va passar a controlar els bordells de Barcelona amb la intenció que els ingressos es reconduïssin a causes caritatives. Clar que això, com el significat de les carasses, no es comenta.