10 escultures de Barcelona que són massa surrealistes per ser veritat

Les escultures de Barcelona més cridaners no destaquen per la seva antiguitat o per representar a deïtats mitològiques, sinó perquè de vegades són tan abstractes que necessites buscar què representen a la Wikipedia.

Catalunya és surrealista, Dalí no va poder escollir millor territori per néixer. Amb raó una de les seves èpoques daurades són les avantguardes de finals del segle XIX- principis del XX. Aquesta bogeria també és al nostre paisatge urbà. Un clar exemple són aquestes escultures de Barcelona. No necessites beure absenta com feia en Picasso per al·lucinar, et proposem un recorregut pels monuments més originals de de la capital catalana.

Miraestels

Sobre les aigües del Mediterrani que banyen el Maremàgnum es troben aquests éssers blancs mirant al cel. Són els Miraestels que Robert Llimós va dissenyar l’any 2005 en honor a aquests somiadors que troben la seva inspiració al cel. Un toc d ‘originalitat a la Rambla de mar.

Gat de Botero

Va arribar a Barcelona l’any 1987 però no va trobar la seva casa a la Rambla del Raval fins a l’any 2003. Encara que no li volguessin en cap lloc (va viure en la Ciutadella, l’estadi olímpic Lluís Companys i les Drassanes) ha conquistat el cor de barcelonins i turistes. Es suposa que si li toques les pilotes i demanes un desig, es compleix.

El Toro pensador

A Rambla de Catalunya, 18 hi ha una escultura de Josep Granyer i Giralt que recorda al pensador de Rodin. A l’altre extrem del passeig,  refregant la Diagonal, hi ha la seva companya sentimental. Gens que envejar al que tenen a Wall Street.

La girafa coqueta

També és un treball de Josep Granyer i Giralt i imita a la Venus Victrix d’ Antonio Canova. Ambdues escultures van ser una iniciativa de Amics de la Rambla per protegir el carrer d’un projecte de l’Ajuntament que volia convertir-ho en una artèria urbana.

La cara de Barcelona

Si Barcelona fos una dona, com hi seria? Roy Lichtenstein, exponent del pop art nord-americà, va respondre a aquesta pregunta amb motiu dels Jocs Olímpics del 92. Pots veure-la a la zona del Moll de la Fusta, enfront de l’edifici de Correus i Telègrafs. Si et fixes bé, representa a una dona amb els cabells al vent. Els punts vermells del seu rostre són un homenatge a Gaudí. Anys més tard un edifici de la plaça de les Glòries faria que la capital catalana es replantara la seva sexualitat, però això és una altra història.

La Gamba

La Gamba o Gambrinus és una obra de Mariscal que representa un escamarlà. Es va inaugurar l’any 1989, època en la qual el Moll de la Fusta va començar a omplir-se de restaurants amb motiu de les Olimpíades. Molts d’aquests establiments (inclòs el Gambrinus) van tancar per sempre però l’any  2004 l’Ajuntament va adquirir i va restaurar aquesta gamba amb potes de llagosta. Avui, és una de les escultures de Barcelona més fotografiades.

Homenatge a Picasso

A la part del Passeig Picasso que separa el Born de la Ciutadella es troba aquest polèmic conjunt escultòric projectat per Antoni Tàpies l’any 1982. Es tracta d’una gran galleda de cristall sobre una font des del qual cau aigua. Dins, hi ha un mirall, un sofà i un armari embullats en llençols blancs. Dibuixades a les teles hi ha frases d’en Pablo Picasso, com “Un quadre no és per decorar un saló,  és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. Tàpies va voler evocar l’època que el pintor va passar a Barcelona (aquí en parlem).

Dóna i Ocell

Dona i Ocell és un dels últims treballs que Joan Miró va dissenyar abans de morir. Inaugurat l’any 1983, és al parc que porta el seu nom i és un dels intents de l’artista de portar l’art contemporani a tots els estrats de la societat. Pocs anys abans, en 1976, instal·lava un Mosaic a La Rambla que s’ha convertit en tota una icona de la ciutat. El mateix amb Dóna i Ocell. Representa la figura d’una dona sobre la qual es posa un ocell. Els experts en art asseguren que guarda similitud amb la Sagrada Família o el Monument a Colom. Tu qué en penses?

David i Goliat

Situada a la Plaça dels Voluntaris Olímpics, és una altra de les moltes escultures de Barcelona que es van aixecar per celebrar l’arribada de les Olimpíades. Construïda l’any 1992, simbolitza el contrast entre el desaparegut barri del Somorrostro, ple de barraques, escombraries i precarietat i la imponent Vila Olímpica, avui una zona d’alt nivell.

Els Mistos

A Claes Olderburg se’l coneix per portar a gran escala objectes de la vida quotidiana. Això és el que va fer amb Els Mistos, un conjunt escultòric que va projectar amb la seva dona, Coosje van Bruggen. Es va inaugurar al Vall d’ hebron l’any  1992, enfront del Pavelló de la República. Si vols foc, ja saps on trobar-ho.