És una de les peces dissenyades per l’artista català per saludar els turistes que arriben a Barcelona per terra, mar i aire.
Si calgués triar un color per definir Barcelona, seria impossible donar una resposta. Si d’alguna cosa pot presumir la ciutat és d’això, de tonalitats. Només cal passejar la mirada per les façanes dels edificis o recórrer La Rambla de punta a punta per demostrar-ho. No, no es pot acolorir el Drac del Park Güell, la Festa Major de Gràcia o les llums de la Font Màgica de Montjuïc amb un sol pinzell, seria un desastre. No obstant això, sí és possible posar-se unes ulleres quinticolor sense perdre la nostra essència. La proesa correspon a un dels nostres millors artistes, Joan Miró, que en la dècada dels setanta es va proposar aglutinar aquesta bomba de pigments equiparable al Holi de l’Índia i els va resumir en cinc grups: vermell, groc, blanc, negre i blau.
Corria l’any 68 i Barcelona, que ja escalfava motors per a la democràcia que s’endevinava, volia obrir-se al turisme i les avantguardes europees. En aquest any, Joan Miró va rebre un encàrrec per decorar la façana de la T2 del Prat, que s’inauguraria dos anys més tard. No només va acceptar, sinó que va voler regalar altres tres obres per donar la benvinguda als turistes per aire, mar i terra. Per a la segona, va idear una escultura destinada al Parc de Cervantes que mai es va construir, i per als visitants que arribessin pel Mediterrani, el Mosaic del Pla de l’Os, també conegut com el Paviment Miró. La quarta donació va ser un Centre d’Estudis Art Contemporani (la futura Fundació Joan Miró), la seva “porta oberta vers el futur i d’intercanvi cultural internacional”.
El mosaic es va inaugurar el 23 de desembre de 1976. Expliquen que Miró no va ser present a l’acte i que no el veuria in situ fins al 14 de gener. Aquest dia va passejar per La Rambla parant l’orella per escoltar les reaccions de les persones que hi passaven per sobre. Algú va comentar que li semblava que les rajoles estaven mal col·locades, al que el pintor va respondre : “No sap el que em va costar convèncer els operaris perquè posessin de manera irregular les peces!”.
Situat al Pla de l’Os, està compost per 6.000 rajoles col·locades en forma circular amb una fletxa que Miró va dibuixar en el seu interior per guiar al viatger en com endinsar-se a la ciutat. Els colors, com no podia ser d’altra manera: vermell, groc, blanc, negre i blau. Miró no volia que el seu mosaic estigués protegit per cap vidre, fos senyalitzat o rebés un tractament especial. Només que fos prou resistent per fer front a les prop de 78 milions de persones que passegen per La Rambla a l’any. Moltes d’elles, ignorants que les seves soles trepitgen un veritable Miró.
Només hi ha hagut una ocasió en què ha estat tractat de forma especial, una molt trista. La furgoneta que va perpetrar l‘atemptat a la Rambla de Barcelona el 17 d’agost de 2017 va frenar sobre el mosaic abans que el terrorista que la conduïa es donés a la fuga. L’endemà, va clarejar cobert de flors i missatges en honor a les víctimes. Aquesta iniciativa ciutadana ja es va retirar però aviat s’hi farà honor amb una placa commemorativa en el seu record i per subratllar que passi el que passi, Barcelona no té por.