A la Catedral de Barcelona treballa el pare Juan José Gallego, l’únic exorcista de Catalunya.
Si ho penses bé, la Catedral de Barcelona posa els pèls de punta. En primer lloc, està dedicada a Santa Eulà lia i els tretze turments que la van convertir en mà rtir (i en la barcelonina més desgraciada de la història). De fet, l’edifici és un recordatori continu del que va sofrir aquesta nena amb tal de defensar el catolicisme. Com a exemple, el nom, Catedral de la Santa Eulalia i la Santa Creu (la van crucificar abans de morir) o les tretze oques que pots trobar al claustre.
Aixà i tot, un dels fets més inquietants de la Catedral de Barcelona no són les seves gà rgoles (que també), sinó que aquà treballa l’únic exorcista que hi ha a Catalunya. Es tracta del pare Juan José Gallego, que porta deu anys desallotjant al dimoni dels cossos de les seves vÃctimes. Si les gairebé dues-centes gà rgoles de la Catedral parlessin, explicarien que han presenciat innombrable exorcismes al llarg de la seva història. És més, ells mateixos són representacions d’aquestes bruixes, bèsties i mals esperits amb els quals és millor no creuar-se.
El dimoni és un amargat total
El pare Juan José Gallego fa missa a la Catedral de Barcelona. No obstant això, el seu despatx és a l’Eixample, per si de cas el dimoni vol instal·lar-se a la Casa de Déu. Al seu despatx solament té aigua beneïda i un exemplar del llibre Ritual para exorcismos. Comenta que rep a un mÃnim de cinc persones al dia que creuen estar posseïdes i que el 50% dels casos són falsos. No obstant això, cal anar amb copte amb els de debò, ja que poden ser tant o més perillosos que la nena de l’Exorcista (1971).
No és l’únic exorcista de renom que ha treballat a Barcelona. El poeta mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) no solament va escriure una de les obres més importants de la literatura catalana, L’Atlántida. Expliquen que veia a Satán a tot arreu i que per això, també va realitzar diversos exorcismes i es va enfrontar amb el clergat. No és el cas del pare Juan José Gallego, encara que sà ha reconegut que l’Església no és molt partidà ria de parlar de la seva labor, ja que corren el risc de perdre fidels en associar aquesta prà ctica amb l’edat mitjana. No obstant això, assegura que el dimoni hi és a la nostra societat i que és un amargat total.