La Plaça Reial és bars, música en directe i gastronomia però també és canvi, història i arquitectura.

A la Plaça Reial se la hi coneix per estar envoltada de terrasses i bars. També per la Jamboree, les actuacions durant la Mercé i, els més veterans, per la fira de segells. Forma part de la Rambla i La Rambla forma part d’ella. Igual que el passeig barceloní, és una explosió de nacionalitats, edats i cultures. En suma, si no l’has vist reproduïda a centenars de postals, guies i fotos de Instagram, no l’has vist en cap lloc.

Sí, la Plaça Reial és tan coneguda a nivell nacional i internacional que és fàcil creure que no té secrets per a tu. Així i tot, la seva història és un reflex dels esdeveniments més importants que ha viscut Barcelona als últims segles. Si vols viure’ls en primera persona, acosta’t a aquesta plaça, asseu-te a la font que la corona i trasllada’t al segle XIX. Aquí comença tot.

plaça reial
La Plaça Reial, a La Rambla.

 

Es va construir entre 1848 i 1860 en honor al rei Ferran VII,  per enaltir la monarquia. El espai l’havia ocupat abans el Convent caputxin de la Matrona, cremat durant les revoltes anticlericals del 1835. La va dissenyar l’arquitecte Francesc Daniel Molina Casamajó seguint l’estil de les tradicionals places majors espanyoles.

Al centre de la Plaça Reial es troba la Font de les Tres Gràcies. Quan es va inaugurar la plaça hi havia una estàtua de Ferran el Catòlic però  la van destrossar a pedrades. Després de la I República (1873-74) es va instal·lar aquesta font amb les figures de les deesses de l’encant, la creativitat i la fertilitat. Al costat de la font hi ha unes faroles que va dissenyar Antoni Gaudí quan encara no era conegut.

barcelona y gaudi farolas
Les faroles de la Plaça Reial.

 

Una Plaça Reial, com la vida mateixa

A la dècada dels setanta del segle XX l’activista José Pérez Ocaña va transformar Les Rambles en un símbol de llibertat. El pintor les recorria vestit amb mantó de manila per reivindicar els drets dels homosexuals. La Plaça Real era un dels seus escenaris i un espai benvolgut pel pintor. Expliquen que va dir que la Plaça no era Reial per estar construïda en honor a un rei, sinó per la vida mateixa.

El Ocaña Rambla amunt, Rambla avall.

 

Als vuitanta la plaça es va revitalitzar. Es van plantar les conegudes palmeres i l’espai va començar a omplir-se de terrasses i bars. Avui, és un dels punts més concorreguts de Barcelona. Tant pels turistes que recorren Les Rambles com pels locals a la recerca de bona música en directe. En ocasions especials, com La Mercé o la Festa del Roser, es converteix en l’escenari de actuaciós teatrals, balls i concerts. Aquest esperit polifacètic la converteix, sens dubte, en el racó amb més personalitat de la Rambla.