Un dels pintors més famosos de tots els temps tenia un costat tirànic del que no es sol donar constància. Parlem de la relació de Pablo Picasso i les dones.
Que un geni hagi passat a la història per revolucionar el món de la música, l’art o el cinema no significa que només hagi de recordar-se el seu virtuosisme. Woody Allen sap dirigir i fer bons guions però això no anul·la els escàndols sexuals que li envolten. Janis Joplin tenía una veu increïble, encara que l’heroïna i els excessos la matessin. En el cas de Pablo Picasso (1881-1973), la seva obra pictòrica ha marcat un abans i un després en l’art contemporani. No obstant això, la seva relació amb les dones deixava moltíssim que desitjar. Admirat pel seu talent, temut per les amants. Aquí dibuixem algunes ombres de la vida de l’artista.
Parlar d’en Picasso i les dones és també endinsar-se en les seves etapes artístiques i els seus quadres més destacats. Ell pintava tot el que passava per la seva ment i vida. L’artista plàstica Dora Maar va ser la que es va adonar que es podia explicar la biografia d’en Picasso sobre la base dels seus retrats. Va ser la que va dir que “cada vegada que canviava de dona, tot canviava. Es traslladava a una altra casa canviava d’amics, de gos, i per descomptat, d’estil”. Per cert, Maar va iniciar el seu romanç amb Picasso quan aquest encara era casat amb la seva primera esposa, la ballarina Olga Khokhlova (Olga Jojlova amb mantilla, Retrat d’Olga en una butaca), i compartint casa amb Marie-Thérèse Walter, model i amant (El somni).
“Cada vegada que Picasso canviava de dona, tot canviava”
Dora Maar era una admirada fotògrafa i pintora al París de principis de segle. Va ser ella qui va capturar en imatges la creació de Guernica. Es van conèixer a la Ciutat de l’amor l’any 1936, quan ell tenia 55 anys i ella 29. Durant nou anys, va ser la seva model i amant (Dora Maar au xat, La dona que plora). Picasso ridiculitzava el seu treball i la maltractava física i psicològicament. Quan aquest la va abandonar per una altra pintora francesa, Françoise Gilot, es va sumir en una depressió.
Maar era una dona enigmàtica, molt intel·ligent i compromesa amb la lluita antifeixista. Malgrat la seva genialitat, tenia una personalitat inestable, propensa a les relacions tormentoses. Després del trencament es va aïllar del món i la van ingressar en un hospital psiquiàtric. Al seu enterrament solament van acudir set persones i no, Picasso no va ser una d’elles.
La dona que el va deixar
Françoise Gilot és orgullosa de ser l’única dona que va deixar a Picasso. D’això parla als seus llibres Vida amb Picasso i Picasso i Matisse. Sense miraments declara “Sóc l’única dona que no es va sacrificar al monstre sagrat(…) i es viva per explicar-ho”. Continúa: ” Era una persona meravellosa per estar amb ell, era com a focs d’artifici. Sorprenentment creatiu, tan intel·ligent i seductor. Si volia fascinar, era capaç de embruixar fins a les pedres. Però també era molt cruel, sàdic i despietat amb els altres i amb si mateix (…) Va ser l’amor més gran de la meva vida, però calia prendre mesures per protegir-se (…) Les altres no ho van fer, es van aferrar al poderós minotaure i van pagar un preu molt alt.”
“Màquines de sofrir”
Picasso va dir una vegada “Dora sempre serà una dona que plora… i és important, ja que les dones són màquines de sofrir”. La frase continua: “Durant anys la vaig pintar en formes torturades, no per sadisme ni per plaure. Solament podia seguir la visió que se m’imposava. Aquesta era la profunda realitat de Daura”.
El malagueny estava obsessionat amb la figura femenina i el que li transmetia. Per això les seves obres son plenes de llengües retorçades, mugrons, ulls o boques desorbitades. Paula Esquerre, autora del llibre Picasso i les dones explica que “Picasso passava de l’amor passional al menyspreu més absolut amb cada dona i després renaixia quan apareixia una nova al seu costat”. Maar no va ser l’única que va acabar malament. Olga Khokhlova, que li va obrir les portes de l’alta societat, es va obsessionar, i la veritat és que la gelosia d’ell tampoc ajudava. Perquè Picasso, quan les abandonava, també manipulava perquè seguissin orbitant al seu al voltant. Mai li va concedir el divorci, doncs d’haver-ho fet ella s’hauria quedat amb la meitat de les seves obres.
La dona que va fer sofrir a Picasso
La família d’en Picasso es va instal·lar a Barcelona l’any 1895, quan tenia tretze anys. Cinc anys després, est viatjaria a l’Exposició Internacional de París de 1900 al costat del seu millor amic, Carles Casagemas. Allí va conèixer a la modelo Germaine Gargallo, de qui s’enamoraria fins a l’obsessió. No obstant això, ella li va rebutjar per, entre altres coses, impotència sexual.
A Picasso no li feia gracia el camí de la relació i va intentar allunyar al seu amic de París. Aquest es va tornar boig. Pres de la depressió, va intentar matar a Germaine amb una pistola. Després de fallar el tir, va dirigir el canó al seu cap i va disparar. El suïcidi li va impactar, fins al punt de marcar un abans i un després en la seva obra. Va ser el començament de l’Etapa Blava, de les nits de absenta a Els Quatre Gats, les senyoretes d’Avinyó i, potser, el començament de la seva misogínia.
