Sant Jordi és una jornada marcada pels llibres i les roses. Per això, recordem als poetes que han fet de la Rambla la seva musa.

Parlar de la Rambla és esmentar una part intrínseca de la història de Barcelona…i de qualsevol persona que hagi viscut a la ciutat. És el Liceu en flames, les floristes i les tertúlies de principis de segle. Passejar Rambla amunt, Rambla avall hauria de ser un ritual obligatori per convertir-se en un ciutadà de Barcelona. Aquests poetes ho sabien i per això, l’han fet objecte de les seves creacions:

Anna María Moix (1947-2014)

Anna María Moix va ser una poeta, novel·lista, escriptora de contes i editora barcelonina. De fort caràcter i esperit rebel, va ser l’única dona a aparèixer en l’antologia de Nou novíssims poetes espanyols (1970), on es reuneixen obres dels autors més rellevants de la dècada dels seixanta, com Manuel Vázquez Montalbán, Leopoldo María Panero o Guillermo Carner. Aquesta va ser l’observació que tant ella com el seu germà, Terenci Moix, van deixar escrita sobre La Rambla:

“La Rambla configura un parèntesi on l’imprevist i la mescla manen sobre la gent que des de fa molts anys ha aconseguit convertir la capacitat de conviure amb altres cultures en una característica gairebé ètnica, i això s’ha aconseguit gràcies a l’adopció de normes cíviques mai escrites ni explicitades, les quals es podrien resumir en un emblemàtic viure junts però no barrejats. Per barrejar-se cal sotmetre’s a deixar de ser -ni que sigui una mica- el que som per ser el que són els altres”.

Ana María Moix
Verdaguer  (1845-1942)

Mosén Jacint Verdaguer va ser una de les figures més importants de la Renaixença catalana. SacerdotCapellà i poeta, va viure part de la seva vida al Palau Moja (a La Rambla) com protegit d’Antonio López i López, primer Marquès de Comillas. La seva obra més rellevant és L’Atlántida però també va dedicar belles paraules a Barcelona i al Monument a Colón.

“Aqueix nom de Christóphorus
es lo nom de Colon; exa llegenda
pintada ab 10s pinzells de deu centuries
es sa matexa vida”.

Retrat a Jacint Verdaguer.
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Josep María de Sagarra i de Castellarnau va ser un dels dramaturgs i poetes més importants en llengua catalana. Va ser enamorat dels carrers de Barcelona, en concret de la Rambla, a la qual va dedicar una de les seves obres de teatre: La Rambla dels floristes (1935). Aquesta relata les aventures i desventures de Rosa María Sardá, una florista que es troba amb tota classe de personatges en la Catalunya de l’any 1860. Est és un dels seus fragments:

“Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada.
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada”.

Josep María de Sagarra.

 

Eduardo Mazo

A aquest poeta argentí se’l coneix com El Poeta de les Rambles, ja que va estar durant més de vint anys exercint el seu art al passeig més emblemàtic de Barcelona. Exhibia les seves composicions en grans panells de fusta i tenia un aspecte peculiar, doncs era un bohemi de veritat. Aquest és un dels versos dedicats al passeig del poema A la Rambla con amor.

“I un poeta t’ escriu la faldilla;
i un pintor et fa un petó a la boca,
i a la teva pell es conjuguen a un temps
la fumera, la febre i la lògica”.

Eduardo Mazo

 

Jaime Gil de Biedma (1929-1990)

Se’l considera un dels poetes més importants de la segona meitat del segle XX i de la Generació del 50, la dels nens de la guerra. Seductor, intel·ligent i crític amb els poetes del seu temps, la seva obra és breu però intensa. En Alborada dedica uns segons a parlar dels ocells cabrons de la Rambla.

“Aniran amuntegant-se les flors
tallades, a les parades de les Rambles,
i xiularan els ocells -cabrons-
des dels plàtans, mentre que veuen tornar
la negra humanitat que va al llit
després de clarejar”.

Jaime Gil de Biedna.

 

Federico García Lorca (1898-1936)

De Lorca podem dir que era un ramblista enamorat. El passeig el va inspirar per escriure una de les seves grans obres, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores. De fet, a la presentació d’aquesta peça, va dedicar un dels textos més emotius que s’han escrit sobre Les Rambles, descrivint-la com “l’únic carrer a la terra que jo desitjaria que no acabés mai”. Pots llegir-ho aquí.

“Es diu, i és veritat, que cap barceloní pot dormir tranquil si no ha passejat per La Rambla almenys una vegada, i a mi m’ocorre un altre tant aquests dies que visc a la vostra bellíssima ciutat”.

Federico García Lorca | Artista: Sinsombra.