L’expressió ‘cases de barrets’ té origen en un petit negoci prop de la Plaça Reial, a La Rambla de Barcelona.
La relació entre Barcelona i el negoci més antic es remunta a l’antiga Roma. En temps de Barcino ja hi havien dames de companyia anomenades Felatrix o Bustruariae (la que practica sexe als cementiris). Encara es conserven proves d’aquest vincle històric. El primer són les carasses del Barri Gòtic, busts del segle XVII que indicaven on eren els bordells. El segon, una expressió que es segueix usant en els nostres dies: cases de barrets.
Per entendre d’on ve l ’expressió cases de barrets cal passejar fins a la Plaça Reial, al costat de La Rambla. Aquesta es va construir entre els anys 1848 i 1860, al solar que havia deixat el desaparegut convent dels Caputxins. Expliquen les cròniques de l’època que prop d’aquà hi havia una popular botiga de barrets amb més clientela de l’habitual. Tenia una peculiaritat: tots els models costaven el mateix. Els clients que coneixien el negoci pagaven més del que marcava el preu. Amb l’excusa d’anar a per canvi, l’encargat els guiava a un bordell clandestà que hi havia al entresòl de l’establiment.
Allò era vox populi, aixà doncs, de seguida es va popularitzar l’expressió. El negoci ja no existeix però encara es respira el ressò d’aquests anys viciosos. Un exemple és el Museu de l’Eròtica (La Rambla 96) o negocis històrics com el restaurant Amaya.