Entendre l’ història de la Rambla és comprendre l’evolució de Barcelona, una ciutat amb molt que explicar.
L’ història de La Rambla explica de primera mà els fets més importants que han ocorregut des de la fundació de Barcelona. Aquests són alguns dels episodis més importants d’aquest carrer d’1,2 quilòmetres.
1. En la època dels romans, Barcino (nom que li van donar a Barcelona) es trobava entre dues rieres, la del Torrent de l’Olla (actual Via Laietana) i la de Sant Miquel o Collserola (avui, La Rambla). Expliquen que d’aquí ve el nom, ja que rambla significa “torrent o riera per on baixa l’aigua quan plou”. Pastors, pageses i viatgers la usaven com a zona de pas quan s’ assecava. Per això, l’origen del nom també pot procedir de la paraula anglesa ramble, que significa passejar.
2. Al segle XV es va construir la muralla del Raval. Com a conseqüència, les aigües de la riera van ser desviades i aquest espai es va usar com a zona d’oci i esport. És aquí quan neix La Rambla com a passeig, concretament en el 1440.
Els començaments de La Rambla
3. Aviat es va convertir en un punt concorregut de Barcelona, ja que per aquí no passaven els carros de transport i es podia caminar. A més, al Pla de la Boqueria es celebraven execucions públiques i aixó atreia a la població. D’altra banda, entre els segles XV i XVII, el nucli urbà de la ciutat estava saturat. Tant que diverses ordres religioses (caputxins, jesuïtes, carmelites) van instal·lar els seus convents a La Rambla. També es van construir diversos edificis senyorials, com el Palau de la Virreina (1778) o el Palau Moja (1784). Durant aquest temps, es va convertir en un punt concorregut per resar, comerciar, viure, instal·lar horts i, simplement, passejar Rambla amunt, Rambla avall.
Revoltes anticlericals
4. El 25 de juliol de 1835 van ocórrer una sèrie de fets que van canviar dràsticament el paisatge de La Rambla. El país es trobava en una guerra civil entre liberals i carlistes i es tenia molt mal concepte de l’Església per recolzar als segons. Les classes populars i la burgesia acusaven al clergat d’acaparar els (escassos) recursos econòmics de la nació, d’enverinar l’aigua i de provocar la gran epidèmia de còlera del 1834. Aquest dia es va organitzar una manifestació espontània que es va resoldre amb la crema de desenes de convents i l’assassinat de diversos capellans i monjos.
5. La revolta va donar pas a l’aprovació de la desamortització de Mendizábal en el 1836. L’expropiació de béns eclesiàstics va alliberar molt espai urbà. Per aquesta raó, on abans va haver-hi convents, es van iniciar les obres de la Boqueria, el Liceu i la Plaça Reial.
6. A partir del 1859 es comencen a plantar els plàtans que donen ombra al passeig i un any després, es va inaugurar la Font de Canaletes. En aquest mateix segle es va iniciar la venda de flors a La Rambla.
Història de la Rambla: segles XIX i XX
7. En el 1888 es celebra a Barcelona l’Exposició Universal, que porta a la construcció del Monument a Colom al final de la Rambla Santa Mónica. Avui, és un dels miradors més icònics de la ciutat.
8. Entre el segle XIX i principis del XX La Rambla es converteix en el passeig favorit d’artistes, genis i personatges il·lustres de l’època. Antoni Gaudí, per exemple, va dissenyar per al passeig les faroles de la Plaça Reial (1879) o el Palau Güell (1890); Federico García Lorca va inspirar la seva obra Doña Rosita la soltera y el lenguaje de las flores en les floristes del passeig i a Salvador Dalí li encantava deixar-se veure per aquí.
9. El 17 d’agost de 2017 es produeix l’atac terrorista de Les Rambles, causant un gran commoció. L’endemà, el mosaic de Joan Miró va aparèixer replet de missatges de suport a les víctimes, aplaudint l’excel·lent actitud que els veïns i comerciants de la zona van mostrar aquest dia. Aquest dia es va demostrar que Barcelona és una ciutat forta que no té por de res.
10. Avui, es calcula que més de 70 milions de persones passen cada any per la Rambla. Això ho converteix al carrer més concorregut de Barcelona i, possiblement, d’Europa.