El físic i divulgador britànic Stephen Hawking ha mort a Cambridge als 76 anys.

El científic i físic britànic, Stephen Hawking, ha mort als 76 anys a la seva casa de Cambridge en la matinada d’aquest dimecres. El reconegut astrofísic patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des dels 22 anys. Això no li va impedir superar totes les expectatives sobre la seva esperança de vida i convertir-se en una de les ments més brillants de la història. Sempre se li recordarà sobre la seva recerca sobre la relativitat, l’Univers i els forats negres. De fet, la seva obra divulgativa Breu història del temps publicada el 1988, ha venut deu milions de còpies i s’ha traduït en 35 idiomes.

Precisament el 1988 va viatjar Barcelona per presentar aquest treball al Museu de la Ciència. Era una visita privada, que va realitzar amb la seva primera dona, Jane Wilde i el fill que va tenir amb aquesta, Robert. La va organitzar Assumpció Gausa, responsable de comunicació de l’editorial que havia publicat Breu història del temps al país. De fet, el seu marit, el periodista Lluís Permanyer, va guiar i va ensenyar la Barcelona preolímpica a Hawking i la seva família.

stephen hawking.
Stephen Hawking de passeig per Barcelona | Font: Salvador Sansuán, La Vanguardia.

 

Hawking a La Rambla

Era finals d’octubre i estaven allotjats a l’Hotel Fortuny (carrer del Pintor Fortuny, 13), ara Hotel Silken Rambles. Una de les primeres parades del seu recorregut per Barcelona va ser, precisament, aquest emblemàtic passeig. En una intervenció per a Cadena Ser, Permanyer raconta una divertida anècdota sobre aquest tema. El periodista li va explicar que els quioscs de La Rambla eren especials, ja que podies trobar llibres de ciència o poesia al costat de les revistes de pornografia.

En sentir-ho, Hawking va estrènyer l’accelerador de la seva cadira de rodes i es va acostar al primer quiosc que es va creuar en el seu camí. Al costat de les publicacions picants  hi havia cent exemplars del seu llibre traduïts al català i al castellà. Unes hores després, durant una entrevista, va bromejar sobre el molt que li havia agradat trobar el seu llibre al costat de les revistes de senyoretes despullades.

stephen hawking
Stephen Hawking al Palau de la Música | Font: Salvador Sansuán, La Vanguardia.

 

Un tour per Barcelona

Stephen Hawking i la seva família també van sopar a una de les terrasses de la Plaça Reial, van assistir a un concert al Palau de la Música i van pujar a una de les Golondrines. També van gaudir de les sardanes a la Plaça de la Catedral i el mateix Pasqual Maragall, l’alcalde de llavors, li va mostrar l’Ajuntament.

Lluís Permanyer explica que també van visitar la Basílica de Santa María del Mar. Aquí li va dir “ja sé que té un problema personal amb Déu però t’he portat aquí no perquè sigui casa seva, sinó perquè és un temple on l’espai interior (ja sé que el seu és l’exterior) val la pena”. I sí, va aconseguir impressionar a Hawking.

stephen hawking
Pasqual Maragall amb la bandera dels Jocs Olímpics del 1992 | Font: Salvador Sansuán, La Vanguardia.

 

Conferencia a la Universitat

El geni també va donar una conferencia sorpresa a la Universitat Autònoma de Bellaterra per explicar la història dels forats negres i les bases científiques de la seva existència. L’acte va congregar a tres mil persones a una sala preparada per a quatre-centes. De fet, alguns mitjans van criticar aquesta mala organització. Així i tot, la intervenció va ser un èxit rotund malgrat que aleshores, Hawking ja havia perdut la parla.

Stephen Hawking i la seva família van quedar encantats amb Barcelona i el tracte rebut. Jane Wilde va reconèixer que no volia tornar i es va acomiadar amb pena de la ciutat. Dies després Lluís Permanyer li va enviar un sobre amb roses de La Rambla.

Stephen Hawking
Stephen Hawking a la Universidad Autònoma de Barcelona | Font: Salvador Sansuán, La Vanguardia.

 

L’astrofísic tornaria fugaçment a Barcelona el 2005 per donar una conferència restringida sobre la paradoxa dels forats negres, sense periodistes ni públic sense acreditació prèvia. A aquell any el seu ELA era tan avançat que es comunicava movent un múscul sota l’ull i usant un sintetitzador de veu del 1986. De fet, solament va acceptar preguntes del públic que es contestessin amb un sí o un no. Actes com aquest demostren que Hawking va ser una ment brillant fins al final, sense por a la mort malgrat el seu estat.